Foto: Jamie Street


Primer pensava sense pensar-ho que la vida tenia forma de riu. I que el riu ja estava més o menys fet. I després de l’u, vindria el dos i després el mar. I, així, en fila índia, tot aniria arribant.

Després vaig descobrir que existia l’atzar, la drecera, l’esquerda, el miracle que et duia d’un riu a un oceà. Em va fer feliç saber que no podem ni dominar ni domesticar el nostre destí. Que per molt que de tu esperin una cosa, en pots ser una altra. Em va fer feliç dependre més de la sort, de les coses que no saps com arriben i passen, que no pas del punyetero guió.

Al cap d’un temps, em vaig començar a preguntar: amb qui vull estar? Amb qui no? Però la pregunta clau ha arribat no fa gaire: per què? Abans feia les coses tal com venien. Com a bona impulsiva, no me n’imaginava la conseqüència, només l’acte. I ara em veig dient-me: cal fotre’t en aquest merder? Cal quedar amb qui saps que grinyola alguna cosa? Cal allargar el fum?

Als vint-i-nou anys he entès que hi ha coses que passen i d’altres que tries si vols que passin.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 21, 2020 | 23:43
    Anònim juliol 21, 2020 | 23:43
    Amb 29 anys, no saps el què et queda ??
  2. Icona del comentari de: Ignasi B. a juliol 22, 2020 | 12:09
    Ignasi B. juliol 22, 2020 | 12:09
    És tot tan efímer que si alguna cosa grinyola no hi ha temps per intentar restablir una bona harmonia. Millor deixar-se invadir per noves músiques.
  3. Icona del comentari de: Perdut a juliol 25, 2020 | 16:39
    Perdut juliol 25, 2020 | 16:39
    Què fer quan el que grinyola és la feina? Quan no trobes un motiu prou gros per a treballar i no saps si el que falla és que necessites una feina amb un propòsit, que no sigui només fer diners per a menjar, o el problema és que no saps donar sentit q la teva vida fora, i necessites massa de la feina. No ho se.
  4. Icona del comentari de: Anònim a juliol 26, 2020 | 18:13
    Anònim juliol 26, 2020 | 18:13
    La vida és un llarg camí. Cal caminar, caminar i caminar. Pots triar draseres, pots triar acompanyants, pot triar una motxilla ben plena o lleugera. I durant aquest llarg camí hi han tres paraules que t'ajudarant molt i molt. Gràcies, t'ajudo i perdó. Sort i que la vida et somrigui.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix