L’amor que és

Que et porti a collibè fins a casa, seure a les meves espatlles i fer veure que caus

Foto: Brittani Burns


La sargantana, imperceptible, silent, sigil·losa, recorre les comissures de les parets. És la seva normalitat: instal·lar-se a la realitat vertical i esperar. Una vida de pujades i baixades, sense pensar-hi gaire, sense donar més valor a l’ascensió que al descens. Simplement és així. Com quan comença el dia i el carrer encara s’intueix opac, i et mous lleugerament amb l’estridència del despertador, estirant-te per tots els teus costats, i anuncies que ens estimes abans de dir-nos el primer bon dia. Què vols que et digui? Jo ja començo aquelles hores, pressentides més mortes que vives, amb una rodeta de cavallets girant sense final al mig del pit. Musiqueta de xilòfons i un cafè llarg, sabatetes de xarol i a caminar.


I surts de l’escoleta i m’abraces fort, i necessito dos cafès més perquè m’hi quedaria a dormir, en aquell cenyiment que no havia previst. I em demanes si he dut el berenar, que vols anar a veure els ànecs amb els amics, i jugar a tirar-los molles de pa, i riure i córrer, és clar, papa, i dir-me que avui volies un entrepà de xocolata, que ahir ja vas menjar molta fruita i avui el plàtan et fa mandra, però no passa res, papa, ja m’agrada i me’l menjaré tot. I voler que et porti a collibè fins a casa, seure a les meves espatlles i fer veure que caus, que els veïns sentin la teva riallada, tombar la cantonada i cridar a la mama, que surtis al balcó, que surtis al balcó, que surtis al balcó, que ja som aquí, i avui estic molt cansada.

Mirant-te quedo sovint sense aire jo que soc asmàtic i vaig a tot arreu amb el ventolín però no pateixis que ja recordo que és millor seguir respirant. Intensa i directe, vius a raig o a mar o a riu i sempre vas cap endavant que és la tria més important d’aquesta vida i és clar que la fatiga hi és més ara que abans però tot això que em dones imperceptible silent i sigil·losa ho cura senzillament tot. Per viure’t no em fan falta ni punts ni comes, però per escriure’t… potser sí. Em desordenes i em tornes a ordenar. I m’és igual que sigui així, simplement és. L’amor que és.

Comentaris

    Anònim Octubre 27, 2020 7:05 am
    ?PRECIÓS!! Gràcies Cesk!
    Anònim Octubre 27, 2020 9:02 pm
    Què bonic!
    Anònim Octubre 28, 2020 6:47 am
    Senzillament preciós. Gràcies
    Anònim Octubre 28, 2020 10:07 pm
    Me he visto reflejado!!
    Anònim Octubre 29, 2020 8:28 am
    Des del primer paràgraf fins el final amb la pell de gallina i amb una llàgrima regalimant. Felicitats per tenir aquesta immensa capacitat per descriure algo tan difícil d'explicar: l'amor autèntic!
    Jean-François Octubre 30, 2020 1:56 pm
    Amb els fills hauria volgut compartir moments com els d'en Cesk però, no sabia que el temps passa volant... avui em penedeixo molt, cal saber alegrar-se de la gent que van per l'essència de la vida. Moltes gràcies Cesk ! Jean-François.
    De cor a cor Octubre 31, 2020 8:06 pm
    Senzillament, una tendre meravella. Gràcies per deixar-nos la bellesa del teu cor.
    EvaAnònim Novembre 1, 2020 3:08 pm
    Cada paraula em descriu de dalt a abaix. Gràcies per expressar el que cada mare i cada pare sentim ?
    Eva JS Novembre 1, 2020 4:19 pm
    Moltes gràcies Cesk, descriu paraula a paraula la meva experiència i la de qualsevol pare o mare. Gràcies per explicar-ho tan bé, arriba al cor.

Nou comentari