​L’amor és com un arbre

Que la tempesta t'atrotinaria l'esperança, sí, però no del tot

Il·lustració: Marta Bellvehí



Que de la llavor, que has cuidat i regat, en naixeria vida.

Ho havies oblidat.

Que els pulmons es podien omplir de pau. Que el pes immens de l’angoixa (que t’encongia la mirada i les espatlles i el llit) podria desaparèixer. Que la tempesta t’atrotinaria l’esperança, sí, però no del tot. I petita trauria el cap. Ei, et vinc a buscar.

Ho havies oblidat. 

Que el perdó guanya el rancor. Que tots estem fets de batalles i misèries. Però escolta, digue-m’ho clar: malgrat tot, a vegades també guanyem. Que la vida no és només anar, també és aquest tornar: a riure, a veure’t, a tenir-te.

Que l’amor és com un arbre que només vol créixer. Amb tanta força que s’obre pas entre el dolor. Com un miracle que s’expandeix per dins i per fora. Per ser, quan ho necessitis, branca, fulla o flor.

 

Text: Gemma Ventura Farré 

Comentaris

    Jose Capitán Octubre 9, 2017 8:05 pm
    Enlluernat per la teva sensibilitat. Realment fantàstic.
    yong Octubre 9, 2017 8:22 pm
    està elegant

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...