Il·lustració: Marta Bellvehí



Que de la llavor, que has cuidat i regat, en naixeria vida.

Ho havies oblidat.

Que els pulmons es podien omplir de pau. Que el pes immens de l’angoixa (que t’encongia la mirada i les espatlles i el llit) podria desaparèixer. Que la tempesta t’atrotinaria l’esperança, sí, però no del tot. I petita trauria el cap. Ei, et vinc a buscar.

Ho havies oblidat.

Que el perdó guanya el rancor. Que tots estem fets de batalles i misèries. Però escolta, digue-m’ho clar: malgrat tot, a vegades també guanyem. Que la vida no és només anar, també és aquest tornar: a riure, a veure’t, a tenir-te.

Que l’amor és com un arbre que només vol créixer. Amb tanta força que s’obre pas entre el dolor. Com un miracle que s’expandeix per dins i per fora. Per ser, quan ho necessitis, branca, fulla o flor.

Text: Gemma Ventura Farré

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jose Capitán a octubre 09, 2017 | 20:05
    Jose Capitán octubre 09, 2017 | 20:05
    Enlluernat per la teva sensibilitat. Realment fantàstic.
  2. Icona del comentari de: yong a octubre 09, 2017 | 20:22
    yong octubre 09, 2017 | 20:22
    està elegant

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix