Aprendre a estimar-se la vida

El plaer de viure pot ser amarg, agredolç, dolorós com el part d'un fill no desitjat

Foto: Gastón Gordon


La vida té el sentit que tu li vulguis donar, em va dir el poeta Joan Margarit durant l’entrevista més llegida que he fet mai. Cosa que em va tranquil·litzar una mica, perquè la pressió d’haver d’omplir de sentit la vida –i el dubte de si en sé, de si ho estic fent de la millor manera– m’angoixa sovint.

Té cert sentit que l’únic sentit de la vida sigui la vida i prou. Buscar-li un sentit extern és fer trampes, perquè qualsevol sentit possible és dins la vida. Només hi ha finalitat per als vius. Potser es tracta, senzillament, de viure per aprendre a estimar la vida. Pel plaer de viure, això és tot. I això és molt, si vols.
 
Aquest cel tan blau. El passeig fins a la platja. L’herba que empeny el ciment i creix on no tocava. Nedar fins a la boia amb unes ulleres noves. Sentir-me invencible. Saber-me vencible però mira, almenys respiro. La llibreta per estrenar. Les paraules a la punta del bolígraf. La por immensa que intento, amb un èxit relatiu, mantenir a ratlla.
 
El plaer de viure pot ser amarg, agredolç, dolorós com el part d’un fill no desitjat. Però l’alternativa és o ens sembla pitjor. Un dia de dolor és un dia més de vida, deia la meva cosina a les portes de la mort.
 
La vida és una puta merda i, al final, et mors. L’afirmació és tan enginyosa com falsa. Al final el joc s’acaba, això sí, això sempre, és el que tenen els finals. Però la vida serà bona (una puta meravella, fins i tot) si sabem estimar-la.
 
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal, concloïa Lluís Llach. I jo em vaig enamorar de la frase quan havia viscut massa poc per poder-la entendre. Confonia el mal amb les pessigolles, llavors, però el meu cantant de capçalera em va ajudar a intuir que el secret era aquest vers. Que el sentit de la vida passava, passa i passarà –ves quina cosa– per l’amor incondicional a la vida mateixa.
 

Comentaris

    Marià Juny 27, 2016 12:21 am
    Tots podríem dir el mateix i cadascú a la seva manera.
    Anònim Juny 27, 2016 7:45 am
    Quina delícia llevar-me al matí i trobar article tan bonic a l'abast! Pura energia! Gràcies, Eva Piquer
    Pati Lainz Juny 27, 2016 8:40 am
    "Aprofita cada bon moment que tinguis, Pati, perquè és tot el que t'emportaràs". L'àvia m'ho repeteix des de fa anys. Tants, que suposo que les primeres vegades que m'ho va dir jo tampoc podia entendre-la. Ara sí l'entenc. I creu-me que aprofito cada petita-gran cosa (un somriure, la broma pesada d'un fill, una noteta amb cors a la nevera, obrir la millor ampolla de vi del rebost, una cançó taralejada a cau d'orella o el petó de bona nit) perquè, al final, és tot el que m'enduré.
    Sigfrid Juny 27, 2016 8:43 am
    Sense comentaris. Ufff Bravo
    Anònim Juny 27, 2016 10:37 am
    Com pots estimar la vida si ets jove, tens un càncer terminal, un marit amb un ictus amb gran seqüeles, estàs destrossant la vida dels teus fills, no veus cap sortida més que la mort ...has hagut d'abandonar la teva casa perquè no et pots valdre per tu mateixa ....és pot estimar la vida en aquestes circumstàncies? Ho sento jo no puc.
    Lourdes bages Juny 27, 2016 6:04 pm
    "Vivir para vivir, solo vale la pena vivir para vivir" com cantava el pota
    Anònim Juny 27, 2016 7:13 pm
    La nostra missió és aprendre cada dia quelcom que ens ensenyi a viure diferent, per tal d'alliverar-nos del pas del temps
    Imma Cuscó Juny 28, 2016 7:48 am
    Has posat els meus pensaments lletra i melodia!
    Anònim Juny 28, 2016 9:02 am
    No em puc posar a la vida de ningu.... He intentat amotllarme al que tocaba... Cosas bones....dolentes, etc., he procurat veure tot lo positiu que te ... Inclos de les dolentes he intentat treure el suc.... Ara és un moment d aquets... Lluitar contra el que m ho regirat tot... Amb la conviccio de que encara tinc molt de temps per estimar la vida... I si no tinc sort amb aquesta lluita... Fins l ultim moment l'hauré estimada a plè.
    Anònim Juny 28, 2016 11:36 am
    Diuen que tot esta dins teu ... Sols es tracta de cercar i tenir molta força de voluntat . Però quant portes molts anys ,intentant encendra l interruptor de la teva "anima" i aquesta marca NO FUNCIONA . Mai t´acostumes a la foscor .
    Cristòfol Juny 28, 2016 3:06 pm
    A cada edat trobaràs allò que t'empeny a Fer camino. M'ha agradar molt.
    Angi. Juny 28, 2016 3:51 pm
    Viu la vida amb alegria i aprofita cada moment per regalar un sonriure.
    Anònim Juliol 1, 2016 6:15 pm
    Estima la vida, res et pertany. Gaudeix de tot....tot el que passa és PERFECTE i necessari....aprenen a aprendre de tot.Cada situació...per amarga i dura que sembli... és un nou repte. Una abraçada i que aprenguem a. Viure feliços i felices. Gràcies per l'article!
    Gits Juliol 2, 2016 10:06 am
    Quan dius que un somriure, un petó, un cor pintat... és tot en que t'enduras. No, res te'n enduras, tot és queda, fins i tot aquests petits i meravellosos moments, per aixó els has de gaudir, ara i aquí, encara que només durin 10 segons cadascú.
    Gemma, emma Juliol 10, 2016 9:46 am
    Per la persona que no pot ésser felic en el dolor. L'entenc perfectament , la vida pot ésser una grossa merda (perdó per l, expressió). Jo tampoc en sento confortada per tanta beatitud de les persones. Només em fa sentir.millor estimar a qui estimo, lluitar per a qui vull amb mi. La resta, I perdó a tot em semblen collonades de manual d, autoajuda. .....I és autoajuda o autoresignació?
    Anònim Setembre 10, 2016 11:10 pm
    TENS RAO Gemma, emma Totes aquestes coses son collonades Quant TENS problemas seriosos, res no es fácil ni sencill, no t'acostumes i et dol, I la vida et sembla un laberint infernal. De no t'en saps assortir, Llavors es quant t'adones que la vida, es un engany, una gran mentida...una merda.
    mmilianm Novembre 30, 2016 2:46 pm
    Quan algú no pot estimar la vida perque el dolor de viure és tan gran, desitjaria que aquest patiment es pogués compartir. Hauria d'existir una llista on poder-nos inscriure per tal de descarregar a altres de part del pes insuportable que arrosseguen. Si això fos possible, el món em semblaria una mica millor.
    Anònim Juny 26, 2017 3:37 pm
    A vegades la vida és una M...i tiraries la gorra al foc, a vegades quan ve la calma, no goses dir-ho gaire alt, per si de cas algú et sent i es gira la sort. Agrair els bons moments i gaudir-los és el que faig ara. Sempre m'agrada llegir els escrits de l'Eva, sempre tenen allò de encertat, com les cançons d'en Llach, que tenen alguna cosa que et reconforta en un moment o altre, només us puc dir. gràcies per existir.
    Anónima Juny 26, 2017 11:09 pm
    Que cada instant sigui un present
    Anònim Juny 27, 2017 12:25 am
    Així és, la vida ho és tot. Gràcies, Eva Piquer i Lluís Llach, per fer-m'ho tenir ben present.
    Anònim Juny 27, 2017 2:30 pm
    Diuen... " si vimos sombras es que siempre hubo luz " Ja que hi som,.. Val la pena aprendre a saborejar-la!! Pura vida!!
    MPV. nònim Juny 27, 2017 10:09 pm
    La vida es una meravellosa putada.... Perquè quan valores més les coses, persones, situacions es quan no les tens i la foscor mica en mica entra a la teva vida... I això si que fa mal, es tan difícil estimar la vida quan aquesta fa mal, jo en vull aprendre. Un petó Eva.
    Anònim Juny 28, 2017 12:08 am
    Gràcies per aquests pensaments sobre la vida. Miro cap enrera i veig la vida passada, i la veig viva molt viva! I penso que la que viuré també ho serà. Com diu Lluís Llach "a vegades veig encara vida, vida, vida" Gràcies Eva per tot el que ens transmets, gràcies als teus escrits he superat moments molts difícils. Una abraçada
    Anònim Juny 28, 2017 9:46 am
    Els que escribim aquí, ja només per això, som afortunats! Jo sóc humanista, malgrat tot, crec en la gent i la seva bondat. Respecto i admiro la natura, ella si que sap fer bé les coses...després del caos ve la calma. Nosaltres estem de pas, si volem aprofitar-ho o no...ja és cosa nostra!
    Sílvia Roig Juny 28, 2017 11:02 pm
    Avui, sortint d'un hospital, parlàvem de la justícia o injustícia de la vida, quan les coses van maldades. Però després de llegir Diàlegs del Carles Capdevila i el Boris Cyrulnik, d'altres lectures, altres vivències, de les notícies diàries, em fa vergonya queixar-me perquè amb salut o sense, sóc afortunada. Privilegiada. Per haver nascut al país on he nascut. En una família senzilla però amb molt d'amor. Amb problemes de salut però podent rebre part de la medicació que he de prendre la resta de la meva vida des de Rotterdam, a Alemanya. La vida no és una merda. La vida no és injusta. Qui ha dit que ha de ser fàcil? O difícil? Les coses passen. No són un càstig ni una lluita. No soporto quan la gent diu que lluites per vèncer el càncer. Què vol dir això? Que qui no té la "sort" de sortir-se'n és perquè no ha lluitat prou? No. No hi estic d'acord. Sabem quan naixem però ningú té la garantia de quant temps viurà. Aprofitar cada instant, fins i tot quan sembla que estem "perdent el temps". Hi ha qui, com en Capdevila, ha viscut 51 anys però la seva vida ha estat més plena i ha arribat a més persones que la vida de 500 anys d'altres. No espero a demà. Dic sí a la vida. I em sento privilegiada. Afortunada. Tinc metges, tinc medecines, tinc gent que m'estima. Això és el que ara per ara em fa sentir viva, estimar. La resta, tot és circumstancial.
    Tuner Juny 30, 2017 4:53 pm
    Penso com tu, Anonim. Hi han situacions extremadament dures en les que resulta impossible estimar la vida...Quan tot es ve abaix i no hi ha esperança de millora... No parlo de la mort. Parlo de patiment. Patiment de persones que per malalties, accidents o haver nascut en un entorn determinat, només els hi ha tocat patir.... Amb les paraules, podem jugar i dir coses estèticament molt boniques, però al mateix temps, poden ser molt irreals i fins i tot, sense voler-ho, irrespectuoses cap als que pateixen.
    Anònim Juliol 5, 2017 12:38 am
    No se si diria estimar la vida o estimar-se un mateix, em sembla igual de complicat...esta clar que hi ha tantes realitats que no podem empatitzar amb totes...ni tansols imaginar el dolor que provoca viure , pero per insignificants que siguin les paraules, el gest d intentar calmar o trobar algo de serenitat en la dificultat mitjançant la comunicacio entre nosaltres, ja em sembla un gran pas...encara que en algunes ocasions no serveixi de molt.
    Assumpció Font Juliol 5, 2017 5:44 pm
    Hem d'aprendra a estimar-la....no sempre ho fem..quan hi han entrebancs que ens porta la vida, ens adonem que no li donem valor al temps...salut..quan ho tenim no ho apreciem prou...no som immortals aprofitem cada minut que ens toqui viure fent el que ens faci feliços i estimar molt....tal com ens va dir el Carles...diem-nos cosas bonicas.
    Anònim Agost 16, 2017 11:54 pm
    A vegades el dolor és infernal i la vida una travesia pel desert. A vegades el dolor és tan gran que veus la vida com una condemna eterna que no te fi. Trobar el sentit al dolor llavors es converteix en la teva tabla de salvació. Entendre i acceptar que la vida també és patiment i que aquest t ha fet gran, t'ha obert els ulls, t'ha fet savi entre els savis, t'ha permès conèixer la vida en totes les seves dimensions, t'ha permès el reencontre amb les teves capacitats superiors ...tot això fa que al final una vida de dolor crònic hagi tingut tot el sentit i un valor incalculable.
    Anònim Agost 17, 2017 12:34 pm
    Tot el q em queda de vida vull viure-ho intensament, sensillament i amb amor

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...