Foto: Alexandre Dulaunoy
Foto: Alexandre Dulaunoy

Fas tard, i no tens temps de fer balanç en quatre línies esgarrapades a correcuita, però des que t’has llevat avui que tens el desfici de dir alguna cosa d’aquest any que s’esmuny mentre et tornes a pintar els ulls com aquell vespre de març abans d’anar a dir versos, que deixaves la porta entreoberta per si, com si. Març de tulipes i de silencis que ja no tenien el tacte del malson. Març de desficis i de salts al buit, sense xarxa –love the way you love, et deien avui, i tu pensaves les trompades inevitables i el mal d’ossos de després, com quan vas caure amb la moto la primera vegada, i la segona, i la tercera, i l’únic que canviava era l’agilitat per espolsar-te la por i tornar a conduir de nou, com si no–. Fas tard i no tens temps de fer balanç, però torna a ballar-te pel cap la cançó dels teus finals i dels teus principis i totes les línies que t’ha fet escriure. I el desig i la por i la meravella dels dits que et toquen l’esquena i no salta, no salta. Fas molt tard i t’esclata l’estiu al somriure i tornes a pintar-lo en una llibreta quadriculada que et recorda els carrers de l’Eixample per on et perdies i ja no però t’hi tornaries a perdre si poguessis, si encara hi fos, si t’estimés encara. Fas molt tard i no saps si vols pensar la tardor que t’ha estret nusos mentre t’obria finestres que no eres capaç de veure, i l’aire estrany, l’aire complicat, l’aire impossible. I el silenci de després, i el somriure a poc a poc, com si no gosés, com si no s’ho acabés de creure. Fas tard i no era aquest l’any que volies dir, però s’hi assembla. T’has pintat els ulls, avui, com aquell vespre. A partir d’ara, març serà sempre el mes de les tulipes i d’una ratlla negra a l’abisme de les parpelles, just abans d’obrir la porta i sortir de casa.






*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Dolors a desembre 11, 2021 | 17:33
    Dolors desembre 11, 2021 | 17:33
    No por ser més preciós!! Gràcies pels teus escrits!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix