D’aquí a uns mesos es cotitzarà l’ombra, la fresca, mira quin airet tan agradable. Qui sap si llavors, en aquest futur possible que tendim a donar per descomptat, tu també t’amagaràs d’un sol que et taca massa la cara. Ets la que es va comprar fa tres anys una pamela blava de palla.
Però avui l’estiu és només una esperança, des d’ara fins al juliol encara pot passar de tot. Camines bo i canviant de vorera cada quatre cases, per encalçar els trams de carrer assolellats. És diumenge i és primavera i trobar taula en una terrassa de Gràcia és un miracle dels que suceeixen molt de tard en tard.
A la plaça Revolució, un tros de banc sense ningú et diu vine. T’hi asseus, mires enlaire, tanques els ulls. Deixes que la llum de l’univers t’acaroni les galtes. El cel de març no et fondrà les penes, ni et brindarà respostes que no sap ni el vent. Però almenys això ja ho tens: el sol t’escalfa. I en aquesta època d’ambicions petites que no goses ni pronunciar en veu baixa, potser no et cal demanar res més.
7
0
