Foto: gabe popa


Hi ha moltes coses que no m’han deixat dir o no m’he atrevit a dir. No pas perquè hagi viscut (en) una dictadura o perquè m’hagin fet explícit que no les podia dir, sinó per aquells contextos, aquelles expressions, aquelles mirades que ja t’ho diuen tot, o que et diuen una bona part d’un tot que no cal entendre per complet; que et diuen, sense dir-t’ho, que això no.

De vegades penso que un dels motius pels quals escric és aquest. Per una necessitat d’expressió vinculada a aquest fet. Escric, entre d’altres raons, per poder dir, per poder dir el que no he dit. No pas per dir aquelles paraules exactes, les que havia de dir, que tampoc no sé ben bé quines són, i que no vaig dir en cadascun d’aquells moments, però sí per dir, per dir sense treves, per dir una quantitat de paraules o una densitat lingüística de fenòmens equivalent a la que vaig callar; per desfer aquest nus que m’ofega.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix