Foto: ythedarkdays



Un dels xollos de ser home és no tenir por de tornar a casa sols. 

Perquè els homes mai estem sols.

Estem acompanyats pels nostres fotuts privilegis.

Com per exemple, que mai se’ns passa pel cap que algú pugui seguir-nos i raptar-nos i intentar agredir-nos sexualment o violar-nos. 

Jo he tornat a casa a qualsevol hora estant borratxo i no he sentit cap mena de por. 

Perquè els homes som els reis del món. 

Recordo la primera vegada que una amiga em va dir que ella pujava les escales del seu edifici de nit amb la clau entre els dits de la mà, com si fos una arma. 

Tenia interioritzat el perill per ser dona com una cosa normal. 

Arribar viva a casa: una meta. 

Diana Quer no va assolir aquesta meta. 

No hi va arribar. 

No va arribar al bon dia de la seva mare o a passar-se la mà pel clatell o a agafar de nou el seu mòbil o a riure d’un acudit dolent o a passar un any sabàtic. 

No va arribar a fer-se vella. 

No va arribar al futur perquè els homes segueixen pensant que els cossos de les dones són coses. 

Perquè el masclisme segueix fent-nos creure que podem apropiar-nos de les dones com dels territoris i dels animals. 

Perquè són nostres. 

I si ets dona i et resisteixes i surts amb vida llavors has de defensar-te, després de l’atac, de la societat i de la justícia patriarcal i masclista. 

Si no tanques prou les cames. 

Si ets una puta venjativa i estàs massa alegre per ser una dona violada. 

Si ets una guarra o massa promíscua. 

Si què feies allà de nit. 

Sola. 

Si ets dona, t’obliguen a defensar constantment la teva integritat, el teu cos i la teva reputació. 

Oprimint la teva llibertat. 

Però les dones no estan soles.

Les dones estan escortades pel feminisme. 

Que és l’únic que acabarà amb el masclisme. 

Perquè les dones segueixin vives. 

I el patriarcat, mort. 

Avui comença l’any i sempre està ple de bons propòsits i esmenes.

Comença per a les persones que seguim aquí però no per a totes aquelles dones que la seva única mala sort va ser la de ser dones.

Ja només per seguir aquí tenim una responsabilitat que té a veure amb allò que sembla que estigui extingit, l’empatia. 

El que tenim és el deure de cuidar-nos. 

Els homes d’apartar-nos i les dones, d’exercir la sororitat. 

Perquè el 2018 serà feminista. 

O no serà.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 03, 2018 | 20:59
    Anònim gener 03, 2018 | 20:59
    No és cert que els homes no passem por, tornant sols a la nit. També agafem fort les claus quan anem sols. Hi ha homes que maten altres homes.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 04, 2018 | 13:32
    Anònim gener 04, 2018 | 13:32
    Quina llàstima i quina ràbia, però és cert el que posa en aquest article es cert. Però hem d'aconseguir de canviar-ho entre totes i tots prenent consciència i atrevint-nos a fer les coses diferents. Cal que hi hagi menys agressivitat entre les persones. Cal que hagi més respecte a un mateix i a l'altre... Cal que ens veiem els uns als altres com PERSONES i no com penis o vagines.
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 04, 2018 | 15:26
    Anònim gener 04, 2018 | 15:26
    Pareu de mirar les coses amb la vostra visió fal·locèntrica. Pareu d'intentar boicotejar les reflexions feministes (nosaltres també passem por, jo també agafo fort les claus...). Per un maleït instant, reflexioneu i poseu-vos a la pell de totes aquelles dones que pateixen en el seu dia a dia. Pareu de ser egoïstes. Potser així, avançarem.
  4. Icona del comentari de: Anònim a gener 05, 2018 | 23:10
    Anònim gener 05, 2018 | 23:10
    Esperem que aquest sigui l'any de l'esperança, en el que de forma miraculosa o utópica totes arribem a casa i així recuperem la confiança i no haguem de tenir por.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix