Foto: Steinar Engeland

és antinatural
ofegar-me sola.

et busco el somriure
en cada glop d’inhalador.

I Déu en algun lloc




L’aire és un carrer estret i tu no hi passes. Quina és la vida que no vols respirar? Ella truca suau a la porta i s’escola dins l’habitació on t’ofegues. Et parla fluixet. La sents a la vora però no pots mirar-la. Ja ha passat, però encara mors una mica –el problema no és la por, el problema és quedar-s’hi. Ella espera. T’espera. No jutja. Sap quin és el nom darrere l’aire difícil, sap de quin color és aquesta pena. Sap quina és la vida que no pots respirar. Et posa la mà a la cintura i et parla com si t’acaronés. No entens què diu. Deixes que se t’endugui la calma del to, del timbre afable d’aquesta veu que fa tants anys que coneixes i que tanmateix no havies sentit mai així. Li dius la por. Li dius la pena. Carrer estret, laberint cec, corba esmolada de tots els topants. T’acull la pena. Dissol la por. Germana-mare que t’abraça. Respires a poc a poc, com si no gosessis. I vas tornant.






*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix