Foto: erin m


uno siempre está solo
pero
a veces
está más solo.
Idea Vilariño

la ferida és el lloc per on entra la llum
Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumí



Que està segura que ara deus somriure, m’escriu l’amiga (sra. mare de la Sònia, la “veig” somrient, oi que sí?). Que em llegeixes, que m’escoltes recitar, que mires com trec forces per no permetre que em tombin els virus. Que deus estar orgullosa de mi. Potser també m’has vist trencar-me avui i anar a buscar la mar a les palpentes. Potser has estat tu qui has murmurat això també passarà just quan el dolor m’obria abismes darrere les costelles i el cor tornava a estavellar-se contra les parets de l’ampolla. He anat a buscar cirerers en flor per oblidar que tots els comiats desemboquen indefectiblement en tu. Que encara trobo buides les paraules que haurien de consolar-me (hi és més que mai, hi serà sempre), que si tu no hi ets com puc tornar a creure en la llum que entra a través de la ferida.

Estic més sola, avui, que totes les altres vegades. I tinc una ferida que només fa ombra.

* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 18, 2017 | 20:02
    Anònim febrer 18, 2017 | 20:02
    Una descripció exacta de quan un sent una profunda soletat i res ni ningú el pot ajudar i l'única persona que podria no està.
  2. Icona del comentari de: Laura bd a febrer 20, 2017 | 20:10
    Laura bd febrer 20, 2017 | 20:10
    Quan perds una gran mare el greuje esdevé el to de fons quan la vida s'acalla. La seva absència posa de manifest tants racons emplenats de dolçor, cura, incondicionalitat. Quina darrera lliçó més dura i contundent: la pèrdua cotitza els teus grans capitals.
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 21, 2017 | 18:48
    Anònim febrer 21, 2017 | 18:48
    "Nuvole bianche" i la poesia de la Sònia Moll! : Ferida que vessa la llum de l´amor. Gràcies per fer-nos-la sentir, CATORZE!

Nou comentari

Comparteix