Foto: erin m

uno siempre está solo
pero
a veces
está más solo.
Idea Vilariño

la ferida és el lloc per on entra la llum
Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumí

Que està segura que ara deus somriure, m’escriu l’amiga (sra. mare de la Sònia, la “veig” somrient, oi que sí?). Que em llegeixes, que m’escoltes recitar, que mires com trec forces per no permetre que em tombin els virus. Que deus estar orgullosa de mi. Potser també m’has vist trencar-me avui i anar a buscar la mar a les palpentes. Potser has estat tu qui has murmurat això també passarà just quan el dolor m’obria abismes darrere les costelles i el cor tornava a estavellar-se contra les parets de l’ampolla. He anat a buscar cirerers en flor per oblidar que tots els comiats desemboquen indefectiblement en tu. Que encara trobo buides les paraules que haurien de consolar-me (hi és més que mai, hi serà sempre), que si tu no hi ets com puc tornar a creure en la llum que entra a través de la ferida.
 
Estic més sola, avui, que totes les altres vegades. I tinc una ferida que només fa ombra.

* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.