Hi ha experiències, de vegades experiències menudetes, que et canvien una mica. Poden ser lectures, viatges, trobades, presenciar certes escenes pel carrer, una pel·lícula. A mi a vegades em passa que m’obsessiono amb cançons i soc capaç d’escoltar-les en bucle fins que se’m relaxa l’ànsia de sentir-la i sentir-la (perquè si no l’escolto em balla pel cap igualment, i jo no afino, així que és com escoltar-la distorsionada) fins que em canvia una mica, provoca un efecte en mi, no sé com dir-ho. I excepcionalment em passa el mateix amb la lletra de la cançó en qüestió, sobretot si és una cançó que només diu una o molt poques frases, allunyant-me totalment dels fans de Sabina, per citar algú de cançons amb molta lletra. Penso que això del menys és més és una virtut complicada d’aplicar i a banda, tot el que sigui allunyar-se de ser pesat està molt bé.
Em va passar amb una cançó que es diu Facelove d’un conjunt que es diuen PS I Love You. (El videoclip, com a curiositat per a melòmans, és un homenatge a Love will tear us apart de Joy Division.) En tot cas, aquesta cançó només diu tres frases:
Your love is like a giant strawberry thrown in my face.
Your love is like a delicious glass of wine thrown in my face.
Your love is like a naive dream of mine thrown in my face.
(El teu amor és com una maduixa immensa que em llences a la cara.
El teu amor és com un got de vi bo que em llences a la cara.
El teu amor és com un somni innocent que vaig tenir que em llences a la cara.)
I és que de vegades només calen les tres frases adequades, les paraules exactes per dibuixar tot un mapa de la devastació sentimental. No cal tot un soliloqui per dir “xica, m’he quedat fet malbé”. L’autor d’aquest desamor va deure pensar: si ho hagués de comparar amb alguna cosa, seria com si un delit que me fa desig i salivera, una luxúria i una ingenuïtat infantil, tot a la vegada em girés la cara; com si tingués cinc anys i ma mare em pegués una bufetada i desaparegués per sempre.
Em va passar el mateix amb Since I left you, de The Avalanches, que només diu una cosa en tota la cançó i és aquesta:
Since I left you
I found the world so new.
(Des que et vaig deixar que el món em sembla un lloc tan nou.)
I si inverteixes una cançó sencera a repetir una vegada i una altra aquesta mateixa frase és que realment no t’ho acabes. No te n’avens. Com no l’has deixat abans. Mira quin món tan gran i tan bonic ara que t’has tret el llast de damunt.
He fet tota aquesta circumval·lació per dir una cosa: separeu-vos. L’amor existeix o no existeix. No és obligat estar en parella. No s’ha de lluitar per l’amor. Ni s’ha d’aguantar pels fills. Els fills creixeran amb un model equivocat de l’amor. Si us falteu al respecte, si un fa callar a l’altre, si et ridiculitza, si discutiu quatre dies a la setmana i els altres tres no parleu de res personal, si fa anys que no us feu un petó a la boca per gust, si no us pegueu una surra al cul en creuar-vos pel passadís des que festejàveu, si us alegreu la nit que l’altre no hi és i podeu dormir sols, si de vegades li tens por, si és amable amb tothom menys amb tu, separa’t. Perquè si et parla malament, acabaràs tenint fills que et parlaran malament. I acabaràs vivint envoltada (o envoltat, sí, ja ho sé, tu també) de persones que et parlaran malament. Tens edat, sí. Te’n sortiràs. Et reinventaràs. T’anirà millor. El volum d’aquella remor de menyspreu que sempre sona s’anirà apagant.
Fa uns anys, jo vaig sortir d’aquella casa amb tres maletes, vaig engegar el cotxe, va sonar una cançó de poca lletra, el cel era d’un blau benèvol, el sol brillava amb la força trencada d’una tarda de tardor i el món em va semblar un lloc tan nou.
6
