Tres mesos

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez Foto: Adrià Costa

El que trigues a aprendre a conduir, a cuinar cinquanta receptes diferents, a defensar-te en un idioma, a oblidar que has estat enganxada al tabac. Amb tres mesos, tens temps d’enamorar-te perdudament, d’escriure un poemari, és el que dura una estació de l’any. Tot un hivern o, pitjor, el Nadal, o pitjor, tota una primavera que no tornarà.
 
Noranta dutxes a casa teva, noranta petons de bon dia a la teva parella, i ves a saber quants als fills. Noranta nits amb els teus problemes i inquietuds al cap però, això sí, al teu llit. Tretze pel·lícules de diumenge al sofà de casa teva. El teu esmorzar preferit cada dematí, deu sopars al restaurant de sempre, brindar amb amics, segur que ho has fet almenys un cop en els darrers tres mesos.
 
En tres mesos, un embrió passa de ser quatre cèl·lules a ser un fetus amb rostre humà i gènere i òrgans en funcionament. Un nadó de cinc mesos no s’aguanta assegut, però un de vuit mesos, sí. En aquests tres mesos, probablement ja ha començat a gatejar i a menjar coses noves o a dir quatre paraules, entre les quals potser no està la paraula papa perquè al papa fa tres mesos que l’han tancat a la presó injustament.
 
Avui fa tres mesos que el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez estan tancats a la presó per les seves idees polítiques. Prenguem consciència de què volen dir tres mesos. Tanca’t en una habitació sense vistes ni wifi ni calefacció tres mesos. Estigues tres mesos seguits plorant una estona al dia i veuràs que llargs que se’t fan. Això et pot passar en un país com Espanya per ser un home o una dona pacífics i defensar unes idees polítiques.
 
No volíem màrtirs ni herois. Volíem (volem) un país de bona gent que visqui en pau i que sigui lliure. Que vindria a ser un país normal.