De la bellesa imperfecta

Que és més real, sense embadaliments ni artificis

Il·lustració: Maria Beitia



Avui miro la bellesa deformada. I en realitat parlo de bellesa imperfecta. Perquè sempre ho és. Com l’amor. Com això que escric avui. Com la vida. Aquesta bellesa que és més real, sense embadaliments ni artificis. Gairebé incòmoda. Avui veig així l’amor. Així em fa sentit. Així el reconec i m’hi puc quedar una estona, que potser és tota una vida.
 

Laura Garcia Jordan 




Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...