Cada any us comenceu a estimar amb timidesa, com si no us coneguéssiu. Com si no haguéssiu fet l’amor tantes vegades.

Has baixat a la platja amb bufanda, jersei, vestit i xancletes. Les cames a l’aire. Veus de lluny una dona valenta que es capbussa sencera, surt de l’aigua com si res –no sembla que tremoli– i s’estira a la tovallola. No haver agafat el banyador et permetrà allargar els preliminars, el jo també t’estimo però anem a poc a poc.

Potser el millor de la seducció és el moment en què les mans ja es toquen i els llavis encara no gosen. El vostre petó a la boca arribarà tal volta cap al final de la primavera. Avui és nou d’abril, camines descalça a trenc d’onada i dones gràcies als déus perquè el teu mar continua al lloc de sempre, tan blau com sempre. T’ha esperat amb lleialtat durant el fred i sap que aviat tornaràs a ser seva, tota tu en pell i ànima.

Que el temps és curt i passa com una estranya dansa, però el teu amic el mar no es cansa mai d’estimar-te.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 11, 2017 | 22:33
    Anònim abril 11, 2017 | 22:33
    Es precioso!!! Has descrit els meus sentiments. Gràcies
  2. Icona del comentari de: Stv a abril 12, 2017 | 00:30
    Stv abril 12, 2017 | 00:30
    Sencillament... M ENCANTA!!!
  3. Icona del comentari de: Anònim a abril 12, 2017 | 01:05
    Anònim abril 12, 2017 | 01:05
    M'atreviria a dir que són les paraules més boniques que e escoltat amb tot l'any.
  4. Icona del comentari de: Imma Vila a abril 12, 2017 | 16:02
    Imma Vila abril 12, 2017 | 16:02
    Escrius tan bonic Eva... no se que faria sense el Mar o la Mar...sempre m.ha inspirat molt. Et deixo un poema que vaig escriure quan va morir el meu fill Ignasi..m "Es tan conscient el Mar de la meva Tristesa, que m'envia la seva canço per consolar-me, i el Blanc de L'Escuma per parlar-me de la Puresa dels teus ulls Blaus...pero jo, se molt be que ets tu qui canta, ets tu qui vol fer-me veure la Llum del teu embolcall... Pero jo, soc gelosa i ploro...ploro perque ja no son els meus braços el teu embolcall..."
  5. Icona del comentari de: Anònim a abril 12, 2017 | 23:07
    Anònim abril 12, 2017 | 23:07
    Gràcies per deixar que poguem compartir aquests escrits tan plens de sentiments expresats de manera tant bonica, tan tendre.
  6. Icona del comentari de: Anònim a abril 13, 2017 | 14:36
    Anònim abril 13, 2017 | 14:36
    M'acotumo a sentir molt identificada amb els teus textos, però amb aquest d'avui... Com pots escriure d'una forma tant maca el que penso cada any per aquestes dates? Moltes gràcies! :) Mar
  7. Icona del comentari de: Anònim, 26/04/2017 a abril 26, 2017 | 13:35
    Anònim, 26/04/2017 abril 26, 2017 | 13:35
    Em recorda un poema adolescent que vaig escriure ja fa molts anys i parlava d'aquesta relació íntima i fidel amb el mar...

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix