Foto: Barbara W.



Has deixat que es refredés el cafè, no saps com –no saps amb què t’has distret, on te n’has anat; o sí, però no t’ho vols dir. No ho vols dir. Tampoc no saps com et vas fer els cops que han sortit l’endemà, insolents, i que ara et reclamen. Quants dies fa que havies oblidat el cos? Cap dolor no és inútil si te’l recorda, si et torna aquí, si et torna a tu. No escric poemes d’amor, deies ahir, però volies dir d’amor que no toca de peus a terra, que no toca pell, que no toca cos. I Déu no t’és, tampoc, si no et passa pel cos. Cap dolor no és inútil si et recupera el tacte aspre de les mans, els llavis fràgils que es tallen amb un cop de fred, les parpelles cansades i el coll i els pits i els pulmons i el ventre. Cap dolor no és inútil si et torna aquí, al paisatge inèdit d’aquest moment, d’avui que és l’endemà dels versos i els amics i els somriures, el paisatge estrany d’ara mateix, aquest diumenge blanc amb el cafè fred damunt la taula i el de dins a fora, mirant-ho tot.


* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 28, 2018 | 00:50
    Anònim gener 28, 2018 | 00:50
    Gràcies

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix