Il·lustració: Maria Beitia



Ahir que em miraves de ben a prop
i quasi ni et veig.
Avui, que et trobo a la pantalla
m’imagino aquesta vida que m’expliques
de colors, paisatges i somriures perfectes.
Miro, remiro
passejo, remeno, m’emborratxo
i penso que en sé una mica més de tu i de tot.
Tanco els ulls.
De cop, m’espanto
de l’estranyesa i la solitud
de casa buida i pantalla plena.

I ho apago tot.

Ara passes, em mires, et veig
i m’hi quedo una estona
a casa i en silenci.
Una casa de vida imperfecta,
sense fotos, sense missatges, sense pantalles
plena de vida, olor de cafè
i sorolls que van i venen.

Laura Garcia Jordan



* Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix