I concloem

Que la vida dona per viure moltes vides

Foto: Chiara Baldassarri

 

i els moments de mirar enrere 
et faran gràcia i et faran mal
(Criticarem les noves modes de pentinats, Manel)



Mira enrere, el pare, aquests dies. I l’assalta el neguit d’haver pres decisions des de la por. D’haver-les mantingudes estintolades en una lleialtat que ara no sap si té sentit. Parlem més que mai aquests dies. Parlem i concloem que l’amor no es comercia. Que tanmateix els anys viscuts amb plenitud, tant si ens vam equivocar com si no, valen sempre la pena. Que ell no seria aquí si. Que tampoc no seríem aquí nosaltres. M’escolta quan li dic l’enamorament i el desig, l’enyor i la tristesa. Per primer cop no em diu Tens la pell molt fina, per primer cop obre molt els ulls i diu Si que em sap greu. Parlem i concloem que Déu estima a canvi de res. Que a la guerra era normal que els nens petits tinguessin por de les bombes i fessin promeses morts de pànic en un soterrani. Que la vida dona per viure moltes vides. Que la mare, sens dubte, era la més dona més bonica del barri de Forestal. I que cap dels dos no podem parlar d’ella sense aquest nus d’ara mateix, sense aquesta gratitud incommesurable.










*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

    Anònim Maig 27, 2019 12:30 pm
    M has fet pensar amb les converses que vaig tenir el plaer de tenir amb el meu pare els dos darrers anys de la seva vida, no fa massa. Totes anaven més enllà i recuperàvem el passat i tot el que deiem tenia sentit. I ara, amb un nus a la gola, sóc feliç de tot plegat.
    Roser Farrà Maig 28, 2019 12:45 pm
    Que bonic Sònia, sempre tan profund i ple de vida interior...

Nou comentari

Ajudeu-me
A canviar per roses les espines
One
Més entrades...