Foto: Anthony Tran


Et despertes en la foscor i ja no saps res. Et mires la via que portes a la mà i tornes a notar el moviment dins la panxa. Voldries com res al món que s’estigués quieta. Així no series conscient d’aquell batec de vida que està condemnat a mort. T’has posat de part a les vint setmanes, com ara fa tres anys, i aquest cop no ha calgut suplicar que intentin salvar la criatura, perquè ja saps que és impossible.

No ha servit de res que t’hagin cosit per dintre, ni les setmanes de repòs absolut que van seguir la intervenció. Ahir a la nit vas trencar aigües, i mentre el líquid tebi et regalimava per les cames vas sentir que se’t fonia la vida. Almenys aquest cop han tingut el detall de donar-te una pastilla perquè no et pugi la llet. Així t’evitaràs arribar a casa com l’altra vegada, amb les mans buides i els pits plens. De llet i de ràbia.

Ara el sentiment és de desolació absoluta. “No ho torneu a intentar”, diu el metge. I saps que el teu fill t’espera a casa, i que preguntarà, com cada dia, quan falta perquè arribi la germaneta.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 16, 2020 | 13:51
    Anònim octubre 16, 2020 | 13:51
    Has plasmat han tanta senzillesa i humanitat els sentiments que genera la perdua del ésser que més s'estima que m'ha esborronat la pell
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 16, 2020 | 16:10
    Anònim octubre 16, 2020 | 16:10
    Realment és molt trist!
  3. Icona del comentari de: Anònim a octubre 16, 2020 | 22:37
    Anònim octubre 16, 2020 | 22:37
    quantes dones hem hagut de viure aquest moment, i no una vegada sino dues. A la gent li sap greu això que t'ha passat, i et vol reconfortar dient que l'oblidis. Doncs jo no vull oblidar, els vull recordar tota la meva vida, perquè ells en formen part. Els desitjava, els esperava i els estimava sense que els hagués vist, eren dins meu. Mai els oblidaré.
  4. Icona del comentari de: Bàrbara a octubre 17, 2020 | 13:05
    Bàrbara octubre 17, 2020 | 13:05
    Quina llàstima...a mi em va passar estant de 24 setmanes...i a l'hospital em van donar el pèsam amb molt poc tacte...però afortunadament la fístula de la bossa amniòtica es va tancar i després de passar 2 setmanes ingressada vam tornar cap a casa a continuar amb el repòs absolut...la nena, ara té 15 anys i cada dia dono gràcies a la vida per tenir-la amb mi. El germà de 15 mesos també l'esperava amb il.lusió... Molts ànims!!!
  5. Icona del comentari de: Anònim a octubre 18, 2020 | 23:37
    Anònim octubre 18, 2020 | 23:37
    Totalment d’acord... jo tampoc no vull oblidar. No em sembla just. Aquest novembre recordaré que hauria fet set anys, si no l’hagués sentit marxar un 17 de maig amb 12 setmanes. Però no ho dic, ningú no ho vol sentir. Enterrar-lo en la memòria com si mai no hagués existit... no ho vull fer. D’aquell dia recordo el dolor, el fred i la soledat. La mateixa sensació fisica i a l’ànima. Despertar de l’anestesia i sentir la panxa buida i sentir-me jo també buida. No hi havia res a salvar, era massa d’hora i el meu cos ja l’havia deixat sense oxígen ni nutriens per una malaltia autoinmune meva encara per diagnosticar. La seva germana que ara té 5 anys, és llum, alegria, calor, explosió de vida. I algun dia sabrà qui és el seu estel especial, el que sovint li dic que un dia vaig penjar al cel abans que ella neixés amb una escala molt llarga.
  6. Icona del comentari de: Montserrat a octubre 15, 2021 | 23:05
    Montserrat octubre 15, 2021 | 23:05
    De

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix