Ahir corria per les xarxes un vídeo del Navarra Arena enmig d’un partit de bàsquet on es veia un home al mig de la pista amb un genoll a terra subjectant amb la mà un anell dins d’una caixa, oferint-lo a una dona. Patricia, es deia la jove, que amb ulls d’horror (la resta de la cara li quedava baix de la mascareta) s’anava fent a poc a poc enrere i fugia cametes per què us vull de la pregunta te quieres casar conmigo, ¡Patricia! ¡Patricia! (Bé per la Patricia, una vulgaritat així s’ha de rebutjar en qualsevol cas.) Al cap de poques hores, però, es va saber que era un muntatge. Esclar, tot encaixa: a menys que no et faci vergonya dir que sí, casem-nos, davant de tothom (i fer-ho amb algú capaç d’exposar-te d’aquesta manera), una no baixa al mig del parquet a fer-se l’esborronada i fuig com volent dir: aquesta no l’he vist vindre. I tant que l’has vist vindre. (Igual que tots els que han passat pel Diario de ídem, però aquest és un altre tema.) El que vinc a dir és que tot s’empara sota el paraigua del contingut. Contingut viral, contingut de qualitat. Visites, visibilitat. Bluf.
Fem lliscar els murs de les “nostres” xarxes i esmorzem com si res entre notícies com ara l’aparició del cadàver d’Esther López a un descampat de Valladolid i el paio de la veueta ridícula i la perilla del Barça que es presentava per quarta vegada a First Dates (segurament un altre muntatge, content marketing, en diuen). La invasió imminent d’Ucraïna que mos pot sumir en una tercera guerra mundial i el desmai de la tonadillera amateur al plató d’una tele local, cervesa de llauna en mà de la presentadora inclosa (meravella de guió, tot sigui dit).
Vull dir, quina bogeria, no? Quina banalització de la realitat més fantàstica. Com si plogués un contingut anestèsic per suportar la vida que hi ha entre xorrada i xorrada. Una vaselina per fer passar el malson que és el món. Cauen meteorits constantment i el que passa és que sovint tenim la sort d’esquivar-los. Quan cau a casa el veí o casa la teua amiga ja és una altra cosa, tot i que tu has fet sort, per pèls; tu avui encara dormiràs tranquil, tu avui encara tindràs ganes de sopar.
Benvingut sigui el contingut que mos acontenta, que mos entreté, que se mos menja els minuts que donem per morts. Petits oasis, meravelles del dia, punts d’avituallament. Sedants. Mou molts de diners, el branded content, i els diners, ja ho sabeu, ho són tot. Bé, o gairebé tot, que quan el meteorit et toca a tu, no hi ha contingut que et consoli, molt em temo.
