El contrapunt del sol

I veus que la vida és això: el verd que floreix, el marró que s’escombra

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Orlando Contreras López

 


L’obres. A l’esquerra del penjador hi ha la jaqueta prima dels cinc botons. A sota, dins d’una capsa, les botes. No, encara no us toca. Però a tu sí, abriga’m d’aquest primer fred.
 
El teu temps és aquest. El que et va acompanyar a Galway, a Liverpool, a Glasgow. Ets ben estranya, mentre els del teu voltant comprarien al preu que fos una pròrroga d’agost, tu obres els braços i l’armari de bat a bat per rebre la tardor. Passa, passa, que ens entendrem.
 
Et sents a gust sota un llençol gris. Aquesta pluja imprecisa. Ara sí. Ara no. Et deixes el paraigua a casa, una mica a posta. I si t’has de mullar, ja trobaràs algun balcó que et faci d’aixopluc. Creues la plaça Rovira i esquives les fulles seques i fràgils, perquè et sap greu trencar-les. I veus que la vida és això: el verd que floreix, el marró que s’escombra.
 
Però saps que tard o d’hora necessitaràs el contrapunt del sol. Que aquest vestit ple de flors que duus sota la jaqueta haurà d’hivernar. I que la mica de llum que demà passat trobaràs al cel la guardaràs al fons de la bufanda, dels guants o de les botes, per quan el fred sigui massa esquerp. 
 

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
L'art i la poesia de la Lluna de Lotus
El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l'artista i poeta japonesa Ōtagaki Rengetsu
Més entrades...