Cossos connectats

Remedios Zafra inaugura el cicle «Polítiques del desig» al CCCB



Som al que Remedios Zafra anomena una habitació connectada. Connectada amb els internautes que ens segueixen a la xarxa. Amb els que ho faran un cop gravada la conferència. Es retransmet a través del web del projecte Done, impulsat per Fotocolectania. Com si es tractés d’un laboratori de reflexió, organitzen diverses activitats a l’entorn del concepte d’imatge després de la implementació de la tecnologia digital a les nostres vides. No podia ser d’altra manera, perquè avui parlem de Desig, cos i ciber(espai). És la primera de les conferències del cicle Polítiques del desig, que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Obre la porta a tractar la sexualitat des del present. Un present obert de mires, en què el desig és a tot arreu i no hi entén d’estigmes ni de fronteres.   

“Una salutació especial al futur.” Comença dient Remedios Zafra. És escriptora i una de les teòriques ciberfeministes més importants que tenim en l’àmbit acadèmic espanyol i internacional. És doctora i professora d’art i d’estudis visuals, de gènere i de cultura digital a la Universitat de Sevilla. Amb ella ens proposem entendre la construcció de la identitat sexual a Internet. Com s’hi fa present el cos. Com rep el desig la societat moderna.

Canvi de paradigma

“El nou context del desig és aquell que fa reflexiu el cos en la societat contemporània.” La teòrica ens convida a situar-nos a les nostres cambres connectades. Al nostre espai públicoprivat. Un espai protegit dels perills del món exterior, de la revolució. Protegit per la cultura de l’off, del passar pàgina. Un botó. El clico i desconnecto i no hi torno a pensar. A ser conscients que aquest clic és la nova finestra de contacte amb la realitat. Un forat que cala les quatre parets que ens envolten. Un ull que fica el nas en el nostre espai secret. Com si volguéssim ser eternament vigilats. Espiats.

El company del meu davant penja una foto perquè tothom sàpiga on és. És el canvi de paradigma. “Abans volíem protegir la nostra intimitat, ara volem visibilitat.” Hem entrat en una nova forma de soledat. Vivim i ho fem tot acompanyats. Però lluny dels perills de l’exterior, del món físic. El desig és un contacte totalment profilàctic, sense repercussions ni desavantatges.

Ficció

“Li exigim a la paraula que transmeti el pressentiment de l’altre, l’espera, li exigim la seva màxima capacitat per traduir el desig i l’expectativa. Perquè és la seducció on-line en les seves diferents formes i intensitats afectives, un estímul característic de les relacions al ciberespai. […] La versificació a través de la paraula és el que marca aquest vincle. Si no s’escriu, res ha existit.” Apareixen a la pantalla alguns exemples. Converses, xats. Començo a tenir una idea de què parlem. D’una ficció reduïda a la seducció a través del text. El text sexual. La meravellosa capacitat que té la contemporaneïtat de seduir sovint amb paraules. Deixant pas a la imaginació dels cossos. Traduint les lletres del nostre interlocutor a una fantasia sexual que només existeix al nostre cap. I als nostres dits. I més tard al nostre clítoris. Un llenguatge que forma part del present. Que reivindica ser esporgat de vulgarismes i de cultismes, farcit de naturalitat. La que som capaços només de dir en aquesta habitació tancada i que en directe ens fa vulnerables, fràgils.

És l’art de la desinhibició virtual, el desig lluny de la visualització directa. A vegades indirecta als universos paral·lels. Ens parla de Second life, una plataforma en xarxa que plasma un món idèntic al nostre. Veiem una escena d’aquests avatars. Fan vida normal, es relacionen pels passadissos del paradís digital. Cossos de Kens i Barbies passegen per locals d’striptease o pel centre comercial. Dos homes penetren a la vegada una noia. Entren en joc les imatges. La desrealització de cadascú. Sense posar cara al plaer, a qui ens el proporciona. Com a complement, només ens queda conèixer tota una varietat d’artefactes i invents que són substituts i apèndixs del cos. Un cos fervent. D’orgasmes. L’absència de tot, la soledat, és l’interruptor de la imaginació. És igual si el pacte d’amor és veritat o mentida. És ficció.

 

Feminisme

“Llavors, en una vida intervinguda per les pantalles podríem desmuntar els prejudicis sobre els quals es construïen les desigualtats i exclusions recolzades en els cossos humans? No es tractaria, en aquest sentit, d’un salt místic que ens iguali alliberant-nos del cos, sinó de modificar les significacions dels atributs del cos, de superar aquests llasts com un dels reptes feministes a Internet.”

Zafra denuncia la resistència de la desigualtat dels cossos. Una societat estandarditzada, que encara s’aferra als estereotips del sexe virtual lligat exclusivament a la pornografia, a un públic sexual únicament masculí i heterosexual. Com els tabús del món real es traslladen al món cibernètic. Estic d’acord amb ella que les condicions de relació estan canviant, malgrat tot. Ens proposa seguir el camí de les persones com a agents actius de sexe, lluny de quines siguin les seves inclinacions sexuals.

D’acord. Crec que ja ho he entès. Hem parlat d’això que trobo tan fantàstic. De gaudir senzillament del nostre cos. Agraeixo haver nascut en l’època actual, perquè malgrat els estigmes, cada cop trobem més llibertat per parlar sense vergonya de tot el que envolta les relacions afectives. Més teòrics que parlen del plaer de la nuesa sense fronteres. De la masturbació sense que ens costin de pronunciar aquesta ema i aquesta erra. Un món en què podem compartir els nostres gustos. Perquè “habitar la complexitat de l’època requereix avui imaginar creativament el que ve, conscients que la nostra elecció no és estar o no en una habitació connectada, sinó que és si estant necessàriament connectats escollim forces creatives o forces de domesticació.”
 

Foto: Insituto Andaluz de la Mujer

Nou comentari

Johnny Be Good
Someday you will be a man,/ And you will be the leader of a big old band
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...