Foto: Sasha Freemind


Vaig resseguir el caminet que pentina la costa de la Badia dels Alfacs. Calladament, lliure de tota companyia, cercava el meu esperit. I mentre Josep Maria de Segarra m’ho recitava amb la veu greu d’un rapsode, al meu cap hi sonaven cançons amb quartet de corda sense tornada. Avui m’ho repeteixo a mi mateix sota el paraigua precari que fan les fulles d’aquesta olivera. Les gotes que l’arbre no pot retenir m’enfosqueixen la roba. I m’amaro de tota la lentitud d’un dilluns. Ploure és un verb molt natural que explica per què vull sentir-me sol.

L’hivern em banya, i quan no ho fa per fora, procuro hidratar-me bé per dins. No sé mai amb gaire precisió quan se’m presentarà l’ocupant dels meus buits. Jo també preservo molt la soledat, perquè sovint la necessito per serrar els rems de la barca que em porta al mig de la calma. Xerracs, gúbies i paper de vidre. Impuls de fusta per fer avançar l’embarcació cap a l’estany dòcil d’on beuen, com la nit, els animals alats, la barraca des d’on em peixen les postes de sol del teu ventre. Com un gran bé, l’acaricio i tempto. Estellés és una unitat de mesura per a totes aquestes coses invisibles de l’ànima.

No em farà cap mal, i esdevindré algú que funcionarà només amb els somnis. No podré ser gaire cosa més que un contenidor, però procuraré tenir milers d’esponges a la pell. Somnis. Molts d’ells seran inabastables, d’altres se m’escaparan com l’aigua d’entre els dits. Al meu cos, es covarà l’embranzida amb què algun dia m’alliberaré de la seva mesquinesa. Renaixerà Màrius Torres i jo seré una muntanya, per viure, amb el sobrenom de la Caterina Albert, la seva Solitud.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix