Foto: Chiara Baldassarri


Rosego un nus a la gola des de fa uns quants dies. Se’m va fer d’imprevist, mentre intentava pronunciar en veu alta és que este últim any he sigut molt feliç, mama. A la fe, a la fe de feliç, se’m va fer nus el plor. Va ser perquè me’l vaig aguantar. Vaig notar-ho, com aquell plor se’m regirava per l’esòfag igual que un cuc de seda quan li toca la llum. Això no s’ha de fer perquè després s’hi queda a viure una temporada i molesta. Jo avui encara el tinc aquí, a la gola.

Ho sé que no s’ha de fer, però és que no volia plorar, no allà, no aquell diumenge que feia bon dia després de setmanes de malhora i havíem anat a fer un rapitenc i un variat a la voreta del mar. No davant de tota aquella gent desconeguda que exhibia un estat d’ànim envejable a les altres taules del bar. No al sol, no davant del mar, no per haver dit que havia passat un any molt feliç.

Passa que no volia ser covarda i plorar per estar assumint que tinc por del que vindrà. No volia plorar per haver perdut un altre cop. Per no tornar a saber què fer. Vaig voler fer-me la valenta i em vaig empassar el plor contra la pena del present, contra l’espant de demà.

I avui escric des d’aquest mar obert per on més o menys divago. Mira’m. Crec que no és de covards, al contrari. Crec que s’ha de ser molt valent per matar un amor bonic com un gerani florit, com estiu de vacances, com ballar una lenta sense música.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mon Folch a maig 28, 2019 | 21:58
    Mon Folch maig 28, 2019 | 21:58
    Que bona que ets, Maria!! M'encanta com escrius, no defallegis.Felicitats!!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix