1 1 v. intr. [LC] [MD] En un organisme viu, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital.
A la paret blanca del rebost de la casa dels estius hi ha més d’una vintena de guions hortizontals amb dates al costat que saben quants centímetres creixíem d’agost a agost. Esquena recta, pulmons plens d’aire i llibre damunt el cap; el moment de marcar amb llapis i comparar fites entre cosins era l’esdeveniment de la temporada. Tres centímetres, dents que queien, pits que s’inflaven, pèls, veus greus i formes noves ho feien evident; creixíem per moments. Recordo el mal de genolls just abans d’anar a dormir que amb l’ajuda d’un pediatre vam acabar batejant com el mal dels ossos que s’allarguen. Créixer era objectiu, dolorós i trepidant, em deia. Créixer era la paret del rebost i el batec de la sang als canells.
Una talla i mitja més de pantalons, tres dits horitzontals de llargada de cabell i una arruga vertical al bell mig de les dues celles que ja no marxa quan deixa de fer sol. La incapacitat total per acabar una pel·lícula entre setmana, les caminades fins a la platja per ordenar les idees i la tranquil·litat absoluta de tenir la nevera plena un dilluns al vespre. Tres-cents grams menys d’ansietat i tres quilos més d’autoestima, saber dir que no quan toca i començar a acceptar que no agradar a tothom és inevitable i necessari alhora. El dia que vas decidir que ja no, el moment en què ho vas fer. La paret blanca del rebost dels estius fa temps que ja no hi és, però encara creixo per moments. I no hi ha més centímetres, però hi ha fites que tinc marcades com guions a llapis en algun lloc amagat del cervell. I no hi ha centímetres, però hi ha la certesa que créixer encara és dolorós i trepidant.
