De vegades me passa

No tornis a dir mai més que se t'ha quedat l'ànima eixorca i que ja no saps donar

Foto: Marina Vitale
Foto: Marina Vitale

de vegades me passa
que t’estim
Antònia Font, “Camps de maduixes”

Cauen encara més cabells en terra, i a cada tisorada, un poc més de llum al somriure. Riu el mirall i riuen els ulls que somien camins de l’illa i postes de sol des del camí de Sa Farola. Sorra, calor, bicicletes. Buscar mores amb els nebots pels camins de l’hortal. Espantar sargantanes sense voler, i voler trobar dragons petits a les parets de casa. Cafè aigualit i torrades, xíndria i meló i trempó i coques de tomàtiga. Cauen en terra els cabells i els ulls se’t mengen la cara –de vegades me passa que te mir–, i es mengen la vida com es mengen el sushi, devotament, màgicament, escandalosament. Van caient els cabells i se t’escapa el somriure i et vessa pertot, en vols una mica?, i tanques els ulls i l’envies més enllà del mirall –de vegades me passa que t’estim–, no tornis a dir mai més que se t’ha quedat l’ànima eixorca i que ja no saps donar. Són en terra els cabells i és en tu tota la força –la vida, l’arrel, la terra, el vol i el desig en una mateixa carta que deixes cara amunt sobre la taula, per no oblidar-la mai.  

 





*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...