Des de la finestra

Veig un trosset del carrer que tantes vegades he caminat

Foto: John-Mark Smith


Des de la finestra veig les persianes tancades com ulls d’un edifici adormit. S’alça, imponent, davant del nostre pis, i conserva tot allò que el temps ha volgut emportar-se del segle passat amb ell. Un groc pàl·lid a la façana, i tendals taronges i marrons que pengen com estalactites del sostre dels balcons. És pràcticament tot el que veig, un gran rusc d’habitacles buit que només s’omple quan arriba la calor. Això és el que m’acompanya quan busco amb la mirada tornar a sentir-me part del món.


Des de la finestra veig un trosset del carrer que tantes vegades he caminat. Allà a fora hi ha poca vida, ara tot passa cap endins, i només puc intuir tot el que no es representa ni a les voreres ni a l’asfalt per les converses que s’escolen a través de les portes i les persianes entreobertes. A vegades sento com juguen els nens dels veïns, dones que riuen i avis que a les vuit també surten a aplaudir. Algunes cases enllà, aprofiten les mateixes estones per fumar i respirar. Quines coses.

Des de la finestra veig un trosset de mar, una porció petita del Delta i una aigua blava com el cel d’un dia clar. Només és un parèntesi d’adjectius en aquest paràgraf que no acaba mai, una acció que no es resol perquè en aquell fragment d’horitzó no s’hi concreta mai cap acció. Ara els verbs es conjuguen a dins de casa, i sovint són verbs petits i humils, dits amb totes les formes del plural, que és la millor manera de creure en un mateix en aquesta veritat confinada que vivim.

Comentaris

    Alicia Morales Nogué Maig 13, 2020 6:08 pm
    Es un texto emotivo i donde nos enseña que a pesar de lo que esta passando en este 2020 tenemos que hacer lo posible para no augmentar este virus quedandonos en casa, que siempre se puede soñar i imaginarte todo lo que te gustaria hacer al salir tanto como pensar que podrias hacer en tu casa con tu familia para que el tiempo pase mas rapido, hacer los deberes i dibertirte en ves de estar en casa i mensando solo en que no se puede salir tenemos que ser fuertes i aguantar que estar en casa tampoco es tan malo. Juntos podremos reduirlo e incluso superarlo.
    Alicia Morales Nogué Abril 22, 2020 7:16 pm
    Des-de la finestre ara puc sentir els ocells com canten puc veure els balcons dels meus veïns amb debuixos penjant de les finestres amb missatges que ens uneixen a tots com mai abans haviem estat. Cada nit a les 20:00 donem les gracias amb aplaudiments a cada un dels herois d’aquesta guerra.
    Esperança Abril 15, 2020 2:25 pm
    “Ara tot pasa cap endins” Genial! M’ha encantat. I quan que n’hem d’aprendre d’aquest confinament!!!!! Moltes gràcies per les teves paraules.
    Maria Antònia Abril 14, 2020 11:10 am
    Hola, He compartit aquest escrit amb els alumnes perquè el llegeixin i els he proposat que escriguin una pàgina en el seu diari personal ("Escrits de confinament") que comenci així: "Des de la finestra...". Gràcies per inspirar-me!

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...