Un dia feliç

Foto: Steven Yeh

És festa major arreu del territori, ja ho deveu saber. També al meu poble, faltaria més. Ahir, però, va fer malhora, va ploure i hi va haver tempesta. A pesar d’això, es va mantenir el concert del Halldor Mar a la plaça de l’Ajuntament. Això sí: es va convertir en un concert íntim; en devíem ser cinquanta, els que hi vam acudir, i ens va cantar a sopluig a l’entrada de l’Ajuntament. Reconec que no hi tenia cap expectativa, ni havia vist Katalonski ni n’havia escoltat cap cançó, només sabia que versionava a l’anglès temes de la Nova Cançó i que en Basté n’era megafan.

En un moment del concert, el Halldor va cantar una cançó que es diu Un dia feliç, del nou disc, ens diu, que explica com el fet de passar un dia jugant amb el pare o la mare, els germans o algú que t’estimis ja fa que sigui un dia feliç, que demà qui sap, ja es veurà, però que avui ha estat un dia feliç.

Portem pocs dies de festes, però hi som tots, al poble, els que hi viuen, els que hi venen sovint, el que hi venen poc i els que només es deixen veure aquesta setmana a l’any, perquè hi tornen a trobar-se amb amics, amb la família, a passar-ho bé. M’adono que plou però estem a gust, estem contents escoltant aquest islandès –posaria la mà al foc que és el primer islandès que passa pel poble. Llavors comença: Oh! Welcome home, oh please come in. There’s no one missing, we’re all here. I veig, contra la paret, l’única llibretera que ha donat el poble, ara jubilada, cantant-la en català: Oh! Benvinguts, passeu, passeu, ara ja no hi falta ningú… i m’aguanto unes ganes de plorar en públic que no sé d’on em neixen. Crec que és emoció.

Ahir va ploure i portem pocs dies de festa major però ja m’ha donat temps a passar-me una tarda jugant a la piscina amb ma germana i mon germà, com uns crios damunt d’un flamenc inflable. A ennuegar-me de riure mentre dinàvem. A reconciliar-me amb uns vells amics que enyorava, a viure tota l’exaltació d’un amor d’estiu adolescent, a banyar-me nua al mar, a córrer per camins de terra i arbres vora el riu, a emocionar-me amb un concert sota la pluja mentre un islandès ens canta oh! welcome home.

Què més es pot demanar? Un dia feliç és això: mirar al meu voltant i només veure gent que m’estimo com s’estimen els territoris que ens són casa.