​Dir-ho o no dir-ho

Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi

Foto: Thomas Hawk

 
Dir que aquella bestiesa minúscula d’aquell dia concret em va saber greu. Que l’altre t’expliqui que aquell detall que et va passar per alt, també. Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi. Però després ja no. Perquè aquella pedreta, que arrossegant-la es va fer roca, s’ha desfet.
 
Dir que el que fas ho fas molt bé, i no és per fer la pilota, és perquè és així. Dir a qui t’agrada que t’agrada. I que t’agradaria molt que. Dir, potser més amb els ulls, que és una sort haver-nos conegut. Que la calma. Que la pau. Dir que avui estàs plena de llum, i que aquesta llum és la que queda quan te’n vas.
 
Dir perquè si no ho dius, l’altre no ho sap. O no ho sap de la manera com ho sents. Dir per fer existir. Dir perquè quan dius el que costa de dir t’alliberes de no sé què, i per les finestres del teu cos l’aire corre millor, i tota tu et tornes més habitable. 

Comentaris

    Anònim Agost 19, 2020 10:01 pm
    Avui a una persona que estimo li he he dit que m'agrada treballar amb ella. I estic content d'haver-ho fet. Estimar mai pot ser dolent, encara que tothom estima diferent.
    Anònim Agost 19, 2020 2:58 pm
    M'ha encantat com ho has encabit tot: el dir el que no t'ha agradat, com el dir el que t'agrada de l'altre, com el sentit alliberador de que quan dius el que sents encara que això pugui fer mal. Crec que ens cal ser més honestos entre cor i ment i expressar el que realment pensem.
    Marta Ros Agost 14, 2020 7:50 am
    Gràcies, per escriure tan bonic. Tan.
    Laia Martínez Agost 14, 2020 1:04 am
    Una vegada algú a qui admirava i estimava em va escriure que les coses importants són difícils de dir, però que li semblava que no calia. Aleshores i encara ara penso que sí que cal. Enhorabona pel text.
    Anònim Agost 12, 2020 11:20 pm
    Senzillament, gràcies
    Anònim Agost 10, 2020 10:55 pm
    Paraules molt boniques!
    E Gener 11, 2020 9:03 pm
    Fa més de 5 anys que un càncer múltiple l'està matant i, tot i estimar-me, fa mesos que m'ignora i em crea un neguit insuperable. No vol que sàpiga res d'ell. S'ha aïllat 'de la gent', com ell diu ... L'escriuré per dir-li tot allò que sento que ha de saber i que m'ofega, encara que no ho llegeixi, potser, mai. Quan li envïi, podré viure amb una mica més de pau i amb menys dolor ... Gràcies pels teus escrits, Gemma. L'estimava, l'estimo i l'estimaré, sigui on sigui.
    Anònim Octubre 1, 2019 1:03 pm
    Un plaer llegir paraules tan ben travades i que fan pensar tant. Gràcies.
    Gema E Setembre 23, 2019 10:36 am
    Tex bellíssim i ple de veritats. Però quan poques vegades ho fem... i tot queda al tinter de dins del cap i un dia, en llegir un text com aquest, ens venen al cor tots els penediments per no "haver-ho dit"
    JoanS Setembre 20, 2019 11:20 pm
    No t’havia llegit, ha estat la curiositat de llegir un títol ja suggerint. I només vull dir que m’ha agradat molt. Quina força que tenen aquestes paraules, quantes coses que diuen! Moltes gràcies per aquest escrit
    Anònim Setembre 17, 2019 7:13 pm
    Es un placer puguer lleiguir escrits tan de veritat y puguer reflexionar.grasies
    Lasagna Setembre 17, 2019 2:05 pm
    "Dir que avui estàs plena de llum, i que aquesta llum és la que queda quan te'n vas"
    Jo.....anna Setembre 17, 2019 7:38 am
    Feliç d'haver-te conegut. T'estimem mil!!????
    Alba Ge un Setembre 16, 2019 10:07 pm
    Com sempre, enamoradissima dels teus escrits..

Nou comentari