Li diria que es fes fotre

He estavellat contra el terra quatre tasses i un pot de vidre de crema hidratant

Foto: Amanda Tipton

 

Stop all the clocks, cut off the telephone
W.H. Auden


Ja no gasto la colònia de la poma. Tinc amics a la presó i amics nord enllà. He canviat de llit. Dels llençols estampats, n’he fet draps de la pols. He estavellat contra el terra quatre tasses i un pot de vidre de crema hidratant. Maltracto el piano contra les estacions: a l’estiu encara m’estaré barallant amb La primavera de Vivaldi. Endreço la casa amb una energia estranya. Faig guacamole amb la thermomix gairebé cada vespre. M’esforço per no mirar l’hora de matinada. Omplo la llibreta mentre la ciutat dorm.
 
He llençat al contenidor coses orfes de sentit o prenyades del sentit equivocat. He perdut pors que preferiria mantenir. Tinc esborrats de la memòria uns anys –molts anys– que tampoc sé si voldria recordar. He viatjat sola a Nova York. Duc les ungles pintades de blau. M’han diagnosticat una ruptura degenerativa de menisc. Prenc progesterona amb dubtes del dia vint al vint-i-set del cicle.

“El meu dolor és tan gran que ni goso sentir-lo”, “Li diria que es fes fotre”, “Hauries pogut tenir una vida”, “Ets una escriptora que no escriu”: no em canso de subratllar la Vivian Gornick. (En això faig com sempre, buscar-me entre llibres.)
 
El drac se m’ha menjat. Però ningú apaga les estrelles ni enretira la lluna ni atura els rellotges.
 
I ha tornat Sant Jordi.  
 

Comentaris

    Concep Mas Abril 22, 2018 8:55 pm
    Sant Jordi altra vegada, com les orenetes que recitava en Becquer, té aquest estrany sentiment agre-dolç; enyor de Sant Jordis passats, dolor pels que han allunyat de casa i absències doloroses. Demà veurem els colors al carrer i aquella olor a llibre nou mentre fulleges novetats! "... pero aquellas que aprendieron nuestros nombres, esas no volverán".
    Marta RS Abril 22, 2018 9:18 pm
    És un text brutal i bellíssim. Se t'ha menjat un drac que traspúa paraules d'una gran escriptora. Sant Jordi estrany que et desitjo que passis el millor que puguis.
    Anònim Abril 22, 2018 11:11 pm
    Quin greu em sap
    Adela Abril 23, 2018 12:05 pm
    Voldria els Sant Jordi d'abans on podia disfrutar del dia, però m'he d'acostumar als d'ara, amb la tristesa que no em deixa i quan em llevo penso avui el meu fill fa 31 anys que va neixer i 3 que van enterrar les seves cendres. I a vegades encara penso que m'el trobaré en qualsevol racó de casa. Ahir des del terrat jugava a imaginar que fent senyals de llum potser en veuries.......... Quan tot és cert ( Joan Dausà)
    Anònim Abril 24, 2018 7:22 pm
    Em sap molt de greu el teu dolor. Res puc dir que te'l calmi. En el meus moments foscos, a voltes molt foscos, em dic la frase que vaig copiar del llibre de la Milena Busquets: "Això també passarà". Tanco els ulls i faig un acte de fe, de nena petita que es deixa cuidar. Una abraçada gran i escalfadora, Eva Núria Rodríguez Bodelón
    Eduard.... Abril 26, 2018 1:40 pm
    Me apetece recordarte en un café; lo confirmo. Pero donde más hurgo para saber de ti, es en saber de ti a través de los vocablos que evocas en este escrito. Como muy decía Auden...Que el reloj se detenga; pon el teléfono descolgado y agria tus dientes con la piel de una mandarina. Amén. Love you.

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...