Foto: Stephan Hochhaus

Al malson jo anava pel carrer i allò que saps que passarà alguna cosa dolenta, com a les pel·lícules, que segons la música ja saps si farà por o no, tot i que moltes vegades fan trampa i posen una música d’espantar-se i després no passa res, però gairebé sempre funciona i si ha de fer por, pum, música més alta i així: txun-txun-txun, de por, saps?, i als somnis és ben bé així però sense música, saps que passarà i va passar, que jo anava pel carrer i primer anava sola, que ja és bastant estrany perquè jo no vaig mai sola, i de cop apareixen al meu costat els pares, un a cada mà, i això no va ser tan estrany perquè quan els pares van de la mà, jo em fico al mig i els agafo i anem els tres, sempre, i al malson vaig pensar que si estàvem els tres ja no podia passar res dolent, però igualment hi havia alguna cosa a l’ambient que em deia que no em podia despistar.

Llavors va sortir una dona del terra, com si fos un arbre, i dic això perquè la dona no tenia peus, estava enganxada, no sé com dir-ho, com si tingués arrels i no peus, les coses dels somnis són difícils d’explicar, però era més o menys això, que no tenia peus sinó arrels i per això la faldilla llarga que portava li tapava les cames i no podia veure res, però la resta del cos era normal, una dona normal del carrer, però als malsons no passen coses normals, així que va dir, Joana, el meu nom, i va començar a repetir-lo una vegada i una altra, Joana, Joana, i de vegades allargava les vocals, Joaaanaaaa, sobretot la a, com per fer por, com els fantasmes, i nosaltres tres corríem ràpid, i crec que això ho vaig somiar perquè al matí vam fer una cursa i vam quedar els últims. Vam començar a córrer però els peus no anaven com havien d’anar, i la dona normal del malson venia darrere i una por que no t’imagines. Al final m’agafava pel braç i començava a estirar i a estirar, per robar-me de la meva família.

Vaig estar-me una estona amb els ulls oberts quan em vaig despertar espantada i ho vaig fer perquè moltes vegades si torno a adormir-me de seguida, el malson segueix per on l’he deixat, com quan poses pausa, saps?, i vaig estar mirant el sostre per entretenir-me i deixar que el malson passés de llarg. Quan vaig tornar a tancar els ulls, vaig somiar la cosa que més m’agrada somiar, que és tenir una germana, i va passar el que més m’agradaria que passés: que anàvem els tres plegats a l’hospital, a la mare li posaven les llavors que s’han de posar a la panxa perquè hi creixi una germana i ja només calia esperar una mica per no estar mai més sola a l’habitació.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Comparteix

La moto

Passeu del meu funeral/ si un bon dia me la foto

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix