El que em va quedar per dir-te

És que allò nostre no era amor, era una altra cosa que tenia un nom més petit (i feble)

Arxivat a: Acords, Cambres pròpies
Ni tú eras para tanto
ni yo era para ti.
 
Postdata, Joaquín Sabina

 

Foto: srgpicker


És que allò nostre no era amor, era una altra cosa que tenia un nom més petit (i feble). Pero ens feia de refugi, i això, llavors, ja ens anava bé. Que si enyorés alguna cosa de tu seria com amb un dit, començant pel coll, tocaves gairebé sense tocar-me l’esquena i se m’esborronava la pell. I aquella lentitud que allargàvem fins a quarts de tres o quatre o cinc. Amb tu, de fet, mai sabia quina hora era.
 
Que ens vam trobar perquè els dos estàvem perduts. I no sé si junts ho estàvem més o menys, però ens enteníem. Que encara que recordés aquella cançó, no la tornaria a cantar. Perquè el seu lloc és aquell passat, aquell llit, aquell silenci de després. Que jo, segurament com tu, vaig imaginar que eres el que no eres i tot i sabent que vivia enganyada, feia veure que no.
 
Que a vegades penso que si no t’hagués dit prou, potser m’ho hauries dit tu. O qui sap si ens hauríem acostumat al que no ens agradava. A viure així de nit, per evitar veure evidències. 
 
No sé si ho saps, però el que em va quedar per dir-te va ser adeu.

Comentaris

    Diví pastor Abril 4, 2017 2:09 am
    Si estàs a la carn, vols fornicació, el teu cos crema i t'omple de veri quan una persona guapa vol, aquest verí ve de les tenebres i et torna obsessivament possessiu/iva, orgullós/osa i gelós/osa, és el culpable de tots els mals rotllos. En canvi l'amor d'esperit, és bening, no busca el propi interès, està ple de mansuetud, no gaudeix amb la injustícia ni la mentida i moltes virtuts més.
    Anònim Abril 7, 2017 5:40 pm
    Ja ho deia el poeta. De vegades l'amor és només físic i això no vol dir que sigui menys amor o amor en minúscules. Només és diferent , ni millor ni pitjor.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...