Em veus, m’escoltes, em creus

L’amor és amor quan m’escolten i em veuen, quan m’escolto i em veig

Il·lustradora: Maria Beitia


Les arrels em recorden on soc, qui soc, qui vaig sent. Avui, em recorden dona i fràgil. Com tu, com ell. Amb la fortalesa de la vida que he viscut. Amb la incertesa de la vida que no sé on va. Amb la certesa que la vida és això tan viu com la mort. Les ciutats, els llocs, les dones i els homes viscuts em recorden que l’amor és amor quan m’escolten i em veuen, quan m’escolto i em veig. En cos, ànima i cor. En silenci i amb soroll. Lluny i a prop. 
Em veus, m’escoltes, em creus. Et veig, t’escolto, et crec.


Laura Garcia Jordan

 
 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari

Homes i dones del cap dret
Adeu, turons amics, adeu, rieres, / boscos d'alzines i de roures i fagedes
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...