Un nen i una nena han fet crits d’alegria en veure la seva mare i corren a abraçar-la. És una escena com les d’abans, quan totes les retrobades a l’aeroport eren una festa. Avui la majoria de passatgers surten traginant una maleta de mida cabina i ningú els espera.

L’A. torna de Göteborg, s’hi ha estat una setmana i ens ha anat enviant fotos i missatges de veu. No hem tingut gaire temps de trobar-lo a faltar. Però ara, drets a l’altra banda de les portes de vidre, ens creixen les ganes de tenir-lo de nou aquí.

De camí cap a casa ens parla dels carrers amples, dels milers d’illes a cop de ferri i de la paraula que tenen els suecs per fer un cafè amb amics. A la motxilla hi carrega roba bruta, una Pippi Långstrump de drap, galetes de canyella i la xocolata amb regalèssia que tant m’agrada.

No voldria res més que viatges amables, enyors petits i bitllets de tornada.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mar F. a març 07, 2019 | 01:35
    Mar F. març 07, 2019 | 01:35
    Gracies. Res millor que una abraCada d'aeroport . I un bon "fika" tot seguit :) Petons, Eva.
  2. Icona del comentari de: Sandra Permanyer a març 07, 2019 | 08:14
    Sandra Permanyer març 07, 2019 | 08:14
    Admiro aquesta capacitat de dir tant en tan poc...
  3. Icona del comentari de: Montserratanonoim a març 07, 2019 | 14:52
    Montserratanonoim març 07, 2019 | 14:52
    Espero poder fer amb la meva néta què està estudiant fora
  4. Icona del comentari de: Renata b a març 07, 2019 | 16:56
    Renata b març 07, 2019 | 16:56
    De debò llegir-te es un plaer del grans.. Les paraules justes, però tan ben posades. I una tendresa infinita.
  5. Icona del comentari de: Viju a març 20, 2019 | 20:08
    Viju març 20, 2019 | 20:08
    Els petits enyors.. Recorde anar a l'aeroport a esperar el pare que havia passat deu dies a Frankfort eren els anys 80., Per als meus germans i per a mi era una festa, vore els avions, els passatgers, les cares de gent que agafava avions.. i el pare que tornava de tan lluny. Ara impossible enyorar algú perquè quasi no se'n va.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix