Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat
(Maria-Mercè Marçal)

Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d’un món
que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.
(Joan Brossa)

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral.
(Manel)



Tot el temps del món ha estat compte enrere fins aquest moment, aquesta conversa, aquesta taula amb dos cafès, dues cerveses o dos gots plens. I aquesta certesa absoluta que no voldríeu ser enlloc més. Si us mireu als ulls un instant, us vibren els àtoms de cap a peus.

Els llavis encara no gosen matar distàncies, però les mans van a la seva. Les mans, trapelles, ja es toquen sense voler, o volent-ho molt. Les mans us delaten, dissimulen poc. Sou dues mans que es busquen, i això és tot i això és prou. Dues mans alçades a la lluna que obren finestres en tants cels tancats.

En diem cor però volem dir mans. Carícies, tendresa, llar. Respires per les mans, amor, són poma i estel saboner quan rentes els plats.

Les mans acullen microbis i vinga dir-nos que les mans lluny, que les mans no. Però ja ens tens comptant amb les mans els dies que falten. És amb les mans que ens sabem la pell, és amb les mans que escanyem la por.

Tinc deu dits que resseguirien cossos sencers sortint de la ratlla. Soc mans perdudes que volen trobar-te.


Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 30, 2020 | 08:45
    Anònim abril 30, 2020 | 08:45
    Preciós el text. Preciós el dibuix. Ara els afegiré Les mans del Raimon. ??✊️??✌️???
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 30, 2020 | 09:58
    Anònim abril 30, 2020 | 09:58
    M agrada.......
  3. Icona del comentari de: Metxi a abril 30, 2020 | 10:20
    Metxi abril 30, 2020 | 10:20
    I qui no té records magnífics en què les mans són protagonistes ? Eva m'encanta la teva manera de descriure, fer viure, pintar el que sents. I parlis del que parlis, els teus escrits sempre traspuen vellut. Moltes gràcies!
  4. Icona del comentari de: Velles x belles mans a abril 30, 2020 | 12:04
    Velles x belles mans abril 30, 2020 | 12:04
    Text i dibuix una joia preciosa, d'una bellesa extrema. Per què? Perquè el mirar-me les meves i les del dibuix he recordat aquells infants que la talidomida els hi va arrabassar. Gràcies!.
  5. Icona del comentari de: Anònim a maig 01, 2020 | 09:18
    Anònim maig 01, 2020 | 09:18
    Precios escrit, fa remoure molt sentiment. 2020
  6. Icona del comentari de: Anónim a maig 01, 2020 | 14:10
    Anónim maig 01, 2020 | 14:10
    Preciós
  7. Icona del comentari de: ? a maig 01, 2020 | 17:04
    ? maig 01, 2020 | 17:04
    M'ha vingut molt bé tornar-lo a llegir, gràcies
  8. Icona del comentari de: Anònim a maig 01, 2020 | 20:55
    Anònim maig 01, 2020 | 20:55
    Preciós el text i el dibuix ????
  9. Icona del comentari de: Josep Estruch a maig 02, 2020 | 06:08
    Josep Estruch maig 02, 2020 | 06:08
    https://youtu.be/oCqxJmFC9vs
  10. Icona del comentari de: Anònim a maig 02, 2020 | 13:31
    Anònim maig 02, 2020 | 13:31
    Bonics poemes i cançons citades. Jo també hi afegiria aquest poema de la Bruna Generoso que vaig musicar fa 3 anys. ABRIC Castell de sorra, vent hivernal, fràgil aventura, ciutat esgotadora, bellíssima pausa. M'agafes la mà i el temps ens agafa. És càlid l'abric de la tarda.

Nou comentari

Comparteix