Foto: Kristopher Allison



Hola!

Com estàs?

T’escric aquest correu sense saber si al final te l’enviaré. Però ara tinc un impuls irrefrenable de dirigir-me a tu i d’explicar-te una cosa: ahir vam celebrar la revetlla de Sant Joan a casa de la meva germana, ja saps que el seu pati és generós i amb això de la pandèmia és millor que corri l’aire. El cas és que mentre començaven a cremar les fonts de llum que tant m’agraden, va sonar ​Fix You i te’m vas fer present com si fossis un convidat més encara que només jo et pogués veure. La cançó anava creixent, i jo, amb la mirada clavada a un punt concret de la taula, em vaig deixar portar per cada moviment de la música que feia moure les imatges dels meus records, i ens veia a nosaltres dos, joves, forts i feliços caminant per la vida. Veia Barcelona, Brasil, el Marroc i París. Veia les nits d’estiu sense llençols i les d’hivern sota la manta. Veia mil sopars amb els amics que eren els teus i que ara ja no veig mai. ​Coldplay ens havia escrit una cançó que vam descobrir aquell estiu a Torredembarra, just dos dies abans de marxar al Marroc, te’n recordes? Després de cada viatge et volia més i més sabent que un dia tot això s’acabaria perquè tu eres massa de tothom. Sis anys concentrats en quatre minuts i cinquanta-cinc segons de cançó.

De seguida vaig adonar-me que era massa lluny i vaig tornar al pati de la meva germana on les coses estaven passant de veritat i vaig agafar un tall de coca encara que no em vingués de gust.

Espero que estiguis bé i que l’Argentina hagi sabut veure les teves infinites qualitats humanes i artístiques.

També espero que aquest correu et faci somriure, i, tot i que això de recordar el passat va més amb mi que no pas amb tu, que ets pur present, també guardis aquesta història, encara que sigui en el lloc més remot del teu cor.

Fins sempre,
M


* Marta Tricuera és alumna del taller d’escriptura on-line que l’escriptora Care Santos fa a Catorze. Aquí podeu consultar la informació per apuntar-vos al proper que impartirà.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juny 29, 2020 | 00:31
    Anònim juny 29, 2020 | 00:31
    Gråcies M

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix