Escalfor

Em cal creure que la veuré cremar tota, que no em moriré abans

Eva Armisén
Eva Armisén
És tan estrany que tingui un cos, que estigui dins d’un cos
Mircea Cartarescu, Solenoide
 


Fins fa poc, no li tenia presa la mida. Ara ja sé que dues tones de llenya em duren tant com l’hivern més llarg. Aquest cop n’he comprat mitja tona. Em cal creure que la veuré cremar tota, que no em moriré abans.

Davant les flames el món passa d’una altra manera. L’espai i el temps dansen com volen i jo, que no ballo ni bec, m’embriago de groc i d’ombres i ja no em fan mal les mans ni em ploren els records.

La metàfora és fàcil: som guspires en un mar de cendra, punts de llum en una foscor per sempre. Però som també cossos –és tan estrany tenir un cos, estar dins d’un cos. Cossos nascuts d’espurnes antigues que ens sentim protegits a la vora del foc.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Maria Armengol Rota Gener 9, 2019 10:02 pm
    M’agrada com escrius Eva, tenen tant sentiment les teves lletres que esperó cada dia els teus escrits! Bona nit maca.
    mobllach Gener 9, 2019 11:53 pm
    “Punts de llum en una foscor per sempre”, m’ha arribat a l’ànima.
    Martí 6cart Gener 10, 2019 1:47 am
    COM SI FOS AHIR Com l'estel caigut acaronant la foscor vas venir lluent. Com un tros de pà el futur ben agafat sota el meu braç. Com les espurnes guspirejant frec a frec al caliu del foc. Com si la llum fos que s'apaga tot roent esclafant el cor. El somni s'ha fos ja només queda el fum amb l'olor d'incens. ESCLAT DE FULGOR BRILLANTOR I RESPLENDOR LLUMINOSITAT
    M.T.B Gener 10, 2019 7:50 am
    Es tan tendre...fas que meu imagine tot ..ho veig tan clar ..graçies !
    Ferran coves Gener 10, 2019 8:04 am
    Vaig veure el teu post a Instagram, i de seguida vaig pensar en com ens quedem "encantats" mirant el foc o el mar... si és que ens ve de lluny dels nostres avantpassats, o potser no.
    Pilar Foix Gener 10, 2019 8:29 am
    Saps que m'encanten els teus textos, Eva, però friso per llegir-te alegre, cada dia una mica més. Una abraçada.
    CONCEPCIÓ ARNAU Gener 10, 2019 9:40 am
    El foc encanta l'ànima. M'ha agradat molt el teu escrit. M'ha dut molts records. Un petó.
    Maria vp Gener 10, 2019 10:39 pm
    Sempre m'agrada gaudir d'aquest petit i gran plaer, Eva. El foc d'una llar escalfa el cos i l'ànima. I tens tota la raó: davant les flames el món passa d'una altra manera. L'espai i el temps dansen com volen... Malauradament, tot crema. Fins que reneix la flama de nou, I llavors, no t'oblidis d'anar posant-hi més llenya, perquè l'escalfor pot ser eterna. I tu ho saps. Gràcies per recordar-me els moments a la vora del foc.
    glòria olivella Gener 11, 2019 8:09 am
    Vaig córrer de l’ARA-dissabte a la meva biblioteca de capçalera-dilluns i ja vaig per la pàgina 166. No és amic meu encara en Mircea (la noieta nua de cinquanta metres de llargada em costa molt, però el part a l’hospital emblanquinat junt amb els núvols m’entusiasma), però ja sóc fan de la traductora. Chapeau! Antònia Escandell. Aquest comentari potser no toca aquí, però ja sabeu, Eva i Eva, que els vostres mots i dibuixos m'enamoren sempre. Gràcies.
    Maria Assumpció Gener 11, 2019 8:59 am
    Rialles, històries, mirades, pensaments que se'ns escapen davant d'un bon foc, és veritat, davant de la llar de foc, el món s'atura i la consciència es perd, m'agrada abandonar-me, deixar-me caure, al cap del dia, quan regne el silenci i res es mou, quan m'envolta la foscor i m'il.lumina el foc, caic estesa, entregada i lliure, sense dolor davant del foc encès i abrasador. ?
    L'Horta Sud Gener 12, 2019 8:22 pm
    És cert davant de la llar la serenor ens vesteix. Fas poética Eva. M'agrada com escrius. Per cert la ilustració molt bona. Gràcies per estar.
    Anònim Gener 15, 2019 10:43 am
    "i ja no em fan mal les mans ni em ploren els records". Preciós! Una abraçada, Eva. Joana

Nou comentari