Foto: Hannah Jacobson


Un dia et vaig demanar que no deixessis mai d’escriure’m, només pel gust que em diguessis que sí, que m’escriuries sempre, fossis on fossis, passés el que passés. Quina mesquinesa la meva, fer-te prometre un impossible com a prova d’amor. Quina mesquinesa, totes i cadascuna de les proves d’amor que es demanen o s’exigeixen, fins i tot aquelles que neixen del pànic de perdre l’altre, del pànic de perdre’s. Sé que en aquell moment et creies les paraules que em deien que sí, que m’escriuries sempre, de la mateixa manera que sé que jo sabia que no podries complir la teva promesa. Que si mai arribava el dia del comiat (que tu volies serè i adult, sense retrets, tal com va ser), empresonaríem els mots al coll i a les costelles fins que ens rebentessin per dins. Que si érem, en part, era perquè ens escrivíem (i perquè fèiem l’amor com ens escrivíem). I totes les cartes que enyoro, totes les lletres de tu que no van arribar mai, no són cap deute ni cap promesa incomplerta: són el mateix buit de tu que he après a dibuixar contra el cel canviant de cada octubre, de cada tardor d’ençà del teu (del nostre) silenci.







* text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Alèxia a octubre 10, 2020 | 23:37
    Alèxia octubre 10, 2020 | 23:37
    Trobo una delícia llegir el que probablement moltes (persones) hem sentit I no hem sabut o no hem tingut l'oportunitat d'expressar. Gràcies per aquest text Sònia Moll I per les teves tendres paraules! .

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix