Esperant que plogui

O és que et fa pena acomiadar l'estiu? Si no ha estat estiu ni res!

Foto: averie woodard


Vinga, va, que cada cop t’assembles més a un setembre com els d’abans, l’aire fa estona que és fresc i aquests núvols prometen tempesta. O és que et fa pena acomiadar l’estiu? Si no ha estat estiu ni res! Un pseudoestiu, enguany. Que em guardo per l’any que ve les ganes rabioses de posar-me morena només d’anar amb bicicleta pels camins de paret seca i de fugir de la calor a recer de qualsevol ombra. Plou, plou d’una vegada, que els bronquis ja tornen a deixar-me passar l’aire i potser, qui ho sap, demà encara podré anar a recitar versos que parlin del mar. Plou, plou, que comencen a pesar-me els núvols al cap i avui no és un dia per deixar-se guanyar per les boires.






*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

    Català Setembre 4, 2021 11:50 am
    Als que tota la vida ens ha tocat treballar més que mai a l'estiu, el setembre ens sona com a una alliberació. i en som molts; els que ens ha tocat treballar per al turisme. Jo en so un d'ells.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...