Foto: Olya Kobruseva

Primer dia de 1r d’EGB. L’escola és immensa. Hi ha dos patis enormes apuntalats per tres escales d’obra que s’enfilen quatre pisos fins a les terrasses. Em fa vertigen mirar a baix. La mestra és una dona alta i prima, eixuta. No somriu. Ens fa fer una fila a la galeria, arrambades a la paret. Al meu costat hi ha una nena de cabells negres i arrissats. D’aquí a uns dies s’asseurà al meu costat a l’hora del pati i em dirà, amb una punta d’angoixa a la veu: “A tu també et faig por?”.

La Lore no em fa por. És molt bonica. I a l’hora del pati m’ensenya cromos d’animals que no he vist en la vida, ni tan sols a la tele. En aquesta escola només som nenes. Se’m fa estrany, però de tota manera hi estic a gust. Tinc una amiga i les altres nenes de la classe són agradables. No totes. La Teixidó no. És molt rossa i té els ulls molt verds i és com una nina de les que sempre he volgut que em portessin els Reis. Ara ja no. Em recordarien a ella. No hem parlat mai però em mira sempre com si estigués molt enfadada amb mi, com si l’ofengués profundament que jo existeixi. Li torno la mateixa mirada a distància, amb una punta de desafiament. De moment, no ens enfrontem.

«La Lore és una recollida». No l’he sentida arribar i de cop la tinc davant meu, ulls verds esmolats i cantarella del jo-ho-sé-tot-i-tu-no. Ves a la merda, imbècil. Aquí a l’escola no dic mai paraulotes en veu alta, però les penso, i em serveix igual. La ignoro. «Et dic que sí. Que no té mare. I que el seu pare no té on caure mort i està més pelat que una rata, per això l’han recollida». Penso en les cames fortes de la Lore i en el seu cap ple de rínxols suaus i negríssims. La germana Luz diu que tan curts sembla un nen, que almenys hauria de dur arracades. Però el pare de la Lore no vol ni sentir-ne a parlar, de foradar-li les orelles. La Lore no té mare i la Teixidó se’n burla, però la seva, de mare, és una imbècil. Riu de mentida i quan l’àvia em duu l’entrepà de margarina a la sortida de l’escola sempre diu que estic toixó.


* A la secció Estimeu-les molt Sònia Moll fa un recorregut pels impactes negatius que rebem a l’etapa educativa: des de la llar d’infants fins que som adults.

Més notícies

Sònia Moll: «Un impacte negatiu a l’escola pot marcar tota una vida»

Comparteix
La poeta i professora de català estrena la secció «Estimeu-les molt» a Catorze
:  - Mobile

La infermera

Comparteix
"Posa injeccions si et portes malament", diuen mestres i criatures
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa