L’estiu de cop

Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l'amor que no

Eva Armisén
Eva Armisén
La vinya verge del pati de casa era un desert i ara és una selva. No n’he vist els primers brots, ni les abelles que s’hi passegen de març a juny. Les roses del roser que em vaig regalar un Sant Jordi s’han cansat d’esperar i m’han rebut ben moixes. Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l’amor que no.
 
M’he saltat el flirteig amb el mar, aquell començar a intimar amb timidesa. Dijous m’hi vaig submergir però sense gosar nedar-hi, em calia anar més a poc a poc. Divendres vaig enviar els preliminars a fer punyetes i ja em vaig deixar estimar sencera.
 
Tinc una jaqueta d’entretemps morta de fàstic, unes ganes folles de tancar el parèntesi i una nostàlgia estranya de l’època en què potser s’acabava el món. 
 
No sé si sabré apamar l’estiu, aquest any sense primavera.

Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Juny 25, 2020 3:46 pm
    Preciosa representació aquesta primera impressió que dona internar-se al mar per primera vegada a l'estiu! És així com jo ho visc. I és una meravella rxperimentar-ho!
    Carme calleja Juny 28, 2020 9:03 am
    Molt bona descripció del que ha passat i hem viscut tots ....sense primavera ....sense flors ....amb un mar que no hem pogut veure ni gaudir del seu silenci .....com si no existis ....peró em podem donar testimoni ....i quedarà en els nostres records ....de diferents maneres......pero el mes rellevant es que no hi seran tots els que tambè els haguès agradat poder recordar.Va per tots ells....
    Anònimm Juny 28, 2020 9:07 am
    Sensacions descrites amb paraules com ho fa l' Eva Piquer, de forma mágica et fa veure els petits detalls d'una realitat.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...