Foto: Marco Magrini


M’agrada l’estiu perquè és un temps com de mentida. Com de prova. Un parèntesi dintre del qual no acaba de passar res de veritat. Un període que exagera, i ho sap, les alegries i que deixa els problemes per més endavant, per setembre, normalment.

M’agrada, a l’estiu, quan tot és menys important i es pot donar importància a altres coses més lleugeres, jugar a acomiadar-me amb frases grandiloqüents perquè l’altra persona es quedi una estona pensant en la conversa i no se n’oblidi de cop, igual que s’oblida què has vingut a buscar a l’habitació o mirar l’hora quan has agafat el mòbil per mirar l’hora. I avui, abans de marxar m’he acomiadat amb un necessito que sigui l’estiu de la meva vida. [Per compensar l’hivern, que no sé on he estat, què he estat fent, què ha passat, qui he sigut.]

M’agrada l’estiu perquè es respira un aire molt espès d’expectatives i es dorm més aviat poc perquè un exèrcit de libèl·lules de color atzurita em porten una llum parlada per la finestra oberta i el temps es desdibuixa entre el son i la vigília, la veritat i el delit.

M’agrada l’estiu perquè tu i jo marxarem de vacances a la Toscana i ens abraonarem alhora al mateix préssec madur, cadascun per un costat, i ens en regalima el suc però no passa res perquè després ens xuclem els precipicis del coll ajaguts a baix del presseguer i t’explico, estimat, a l’estiu ho podem fer, això d’anar vestits de qualsevol manera i una mica despentinats i dur morrandes, i tu rius. I abans de tornar a pujar a la moto decideixes enterrar el cor d’una maçana que hem compartit abans del préssec per trobar, dius, el lloc exacte l’any que ve quan hi tornem.

I llavors marxen les libèl·lules i arriba la son i penso que està sent l’estiu de la meva vida tot i que sigui un temps com de mentida on no acaba de passar res de veritat.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix