A estones n’aprenc, a viure

Esperar sense esperar res/ esperant l’espera/ fa emmudir/ i apaga

Il·lustradora: Maria Beitia



Reubicar quan reubico
en reubicació constant
cansa
i atabala.

Esperar sense esperar res
esperant l’espera
fa emmudir
i apaga.

Oblidar sense oblidar-ho tot
mentre me n’oblido una estona
em confon
i m’espanta.

Pensar
viure
escriure
morir
ballar
esperar
començar
menjar
acabar
estimar
viure.

No sé si en sé.
A estones, n’aprenc.

 
Laura Garcia Jordan

 
 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Nou comentari