Foto: Owen Lin



mi estrategia es
que un día cualquiera,
no sé cómo
ni sé con qué pretexto
por fin me necesites.
M. Benedetti, Táctica y estrategia



M’inquieta, saps, el final del poema. M’inquieta necessitar, perquè quan necessito, m’aferro, i quan m’aferro, perdo. Invariablement, perdo. Per això li canviaré el nom al verb, i diré que un dia qualsevol, no sé com ni amb quin pretext, vaig saber que volia habitar-te, el cos i el record i el riure. Que no em moro ni em moriré, però volia i vull, si tu vols, mentre vulguem.







*text publicat al blog La vida té vida pròpia

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònimjo a novembre 11, 2018 | 20:30
    Anònimjo novembre 11, 2018 | 20:30
    Molt més bonic amb aquest final.
  2. Icona del comentari de: Nona a novembre 18, 2021 | 17:55
    Nona novembre 18, 2021 | 17:55
    I tant!

Nou comentari

Comparteix