Foto: ViktorDobai


L’olor dels teus cabells al sofà blanc
és com la nit: la carn i la fal·lera
mentre cau la pluja a fora. Anem
buidant els gots. Les paraules
es desglacen: el gel que ens hi han tirat
s’impregna d’ulls i ens treu les noses.
I saps que tot és nou, com un verí
que ens embolcalla. La sang és un torrent
i ens lliga fort. Es fa diumenge
i els prestatges dels records busquen espai
per fer-nos l’ara. El gris de fora
no ens permet d’endevinar
què hi ha al rellotge. Procuro
no pensar per sentir el ble
contra la lona. La teva,
només teva, pulsió de moviment.
I mirar-te com si aquest fos el primer
poema amable: no hi ha fi, sinó addició,
un llarg viatge ment endins. Mesurar
sense mesura cada frec,
els dits, l’esquena, abismar-nos
en veure el dia caminar cremant les hores
i tornar-te a recomptar les pigues
per si en mor alguna.

Del llibre inèdit «Escola de cecs»

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix