​Et faria un racó

I fer-nos l’amor com qui es fa una casa per viure-hi una nit

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: honor the gift


Et faria un racó en aquest llit petit per encongir-me al teu costat. 
 
Et dic vine, si vols. Si pots. Si tens cinc minuts o el vespre de dissabte o el diumenge sencer. Si no hi ha cap condicional –posem per cas un ahir dels que pesen, un avui compartit, un demà on vulguis escriure un altre nom– que et barri el pas. Que voldria despullar-te i despullar-me i veure’ns com som, per dins i per fora. I fer-nos l’amor com qui es fa una casa per viure-hi una nit. O tres-centes. O cinc mil. O cap més, tant és ara això. 
 
De veritat que t’ho confessaria, que m’atraus i no sé ben bé per què. Que voldria tenir els teus llavis en els meus, i que existissin les quatre mans lentes, lentíssimes. Els dos cossos a punt de tremolar, la veu arran del coll i una paraula a mig dir. I tot el teu tu i tot el meu jo. I un nosaltres que aprendria a ser-ho.
 
T’ho voldria dir sense haver de dir res. Potser per por que un silenci teu, hipotètic però possible, s’assemblés massa a un no. I que aquest racó de llit es fes gran de cop.
 

Comentaris

    Anònim Desembre 5, 2016 9:44 pm
    Oh! M'ha encantat!!!! Tant cert, que tothom ens hi podem veure reflectits !!
    Carlos Desembre 5, 2016 11:50 pm
    M' ha encantat... mil gràcies!
    Uska Ballester Desembre 6, 2016 12:30 am
    M'encanta!
    Laura Dalmau Desembre 6, 2016 9:50 am
    Un sentiment descrit de manera exquisit
    Mercè Carbonell Desembre 6, 2016 7:33 pm
    Un bri de literatura, una immensitat de sentiments. Felicitats!
    Anònim Desembre 6, 2016 9:13 pm
    Tendrissim!!!
    Pere S. Desembre 6, 2016 10:43 pm
    El millor Regal de Nadal !!!
    E i E Desembre 7, 2016 5:46 pm
    Ho he viscut!!! Ens vas espiar!!!

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...