En aquest lloc on fa tants anys que hi ets. On creix herba a terra, on els xiprers segueixen sent xiprers. On un dia jo també hi seré. Aquí on les persones vestides de negre s’aturen i diuen: te’n recordes quan. On uns demanen l’escala per deixar un ram de clavells al lloc més alt. On d’altres netegen amb un drap moll la placa on hi ha un nom i dues dates. I s’hi agenollen i es fan un petó a la mà i amb la mà toquen el marbre. On una dona pensa: un dia jo seré al seu costat. On una altra porta una garrafa amb una mica d’aigua i rega les flors embolicades amb paper de plata. On un nen petit corre i somrient pregunta al seu pare: com era la teva àvia? On hi ha qui va llegint cognoms i diu: mira, aquí hi ha el fill d’aquella família, jo amb una així de senzilla ja faria. On hi ha qui entra i surt, ràpid, sense mirar gaire res. On un home, quiet, s’espera a la porta.
Vindré a veure’t, a pensar-te. I seré davant teu. I tu potser em veuràs, tu potser sabràs que he vingut a dur-te una rosa vermella que he comprat a última hora al carrer que fa baixada, perquè no sabia on collir-ne, perquè després d’aquí he d’anar a casa, i el meu temps, a diferència del teu, va més de pressa que jo. Vindré a veure’t i a tres passes de tu el teu cos tornarà. I et faràs visible en l’invisible. Ens veuré jugant a cartes, mirant el cel, explicant-me com el cor es contrau per fer un batec. I tornarem en aquells dies on la mort era una possibilitat sempre futura. Vindré sola, perquè no ho hauré dit a ningú, perquè, saps, aquí només vull estar amb tu. Et diré adeu amb els ulls. I sortiré per la porta per on et van entrar. I creuaré el pont i tornaré a la vida, a tot allò que crec tan important.
8
