Foto: Nicolas Picard

A la falda profunda de la por m’hi vaig asseure per primera vegada farà trenta anys. Sopàvem al terrat de casa amb els pares i els germans. De cop, un nus ben apretat m’anava pujant lentament de l’estómac cap als ulls. Vaig estar molta estona plorant als braços de la mare. El meu avi patern acabava d’abaixar les parpelles per darrera vegada i jo, que podia comptar els meus anys amb poca cosa més que amb els dits d’una mà, havia pensat en aquest no-res que t’embolica com una tela d’aranya quan et preguntes per què i on anem a parar després de la mort.

No saber quan vindrà l’alba, aquesta és una de les pors de la vida. Quedar-nos a les fosques, sentir-nos vulnerables, saber que podem ser la captura de qualsevol depredador. I trobar-nos sols sense haver-ho desitjat. Fins i tot els poetes són animals socials. Els mecanismes de la por són complexos, i els notem de totes les maneres possibles. La por és com un dinosaure. O un ramat violent d’antiavalots. Ens atura i ens lliga de peus i mans, cobreix la nostra cara amb un sac fosc, i ens immobilitza. Per això el poder vol que tinguem por, perquè amb por sempre s’obeeix més i millor.

La vida és feta d’una sola por i moltes covardies. Sempre he pensat que les lluites en favor de la justícia són lluites per conquerir la nostra felicitat col·lectiva. Que ha de voler dir, inevitablement, viure sense opressió ni precarietat. Les estructures de les democràcies capitalistes han encofrat els seus fonaments amb tots els materials de la por, perquè és útil i necessària per evitar, com més temps millor, qualsevol qüestionament. Admiro i respecto als qui perdent-la escampen la lluita d’eliminar-la també per a tots. La poesia n’ha parlat molt, de la por. Gabriel Ferrater, Emily Dickinson, Joan Margarit. I quina sort, tenir poesia. Que vol dir no sentir-nos sols.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right
Comparteix

La fe de Messiaen i Puccini, al Palau de la Música

Sortegem una entrada doble per veure tres grans obres dels dos compositors
Comparteix

Grauera

Que ens banyem en esta sort, / que si ens ve la por ballem amb ella
Comparteix

Esbrina

Com quan fèiem l'amor i sempre reies

Passadís

Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià
Vista de l'exposició que el MACBA dedica a l'obra de Teres Lanceta. Foto: Miquel Coll
Comparteix

La Nit i el Dia del MACBA

El museu obre les portes amb activitats especials durant dues jornades