Foto: J.D.


Una cosa que no entenc gaire és que la gent sigui enterrada, perquè la mare va ser enterrada al cementiri i des de llavors la mare em fa por, abans no me’n feia, quan era viva no me’n feia, però de pensar que l’han tancada en una caixa i ara està sota terra, em fa por, el pare diu que no, que no l’han ficada sota terra, que la van posar en un nínxol, que és com un quadrat i allà fiquen la caixa i després ho tapen ben tapat, i quan m’ho va dir vaig pensar que no feia por, feia pena, i el pare em va explicar que això era el que la mare volia i la mare com ha de voler res, si és morta. Diu que abans de morir l’hi va dir, i vaig preguntar quines coses més es pot fer amb un mort i va dir que cremar-lo, i jo vaig dir, a mi em cremes, i va dir que espera morir-se abans que jo, i llavors em vaig adonar que si tot va com ha d’anar, arribarà un moment a la vida en què em quedaré sol al món, completament sol, amb una mare enterrada i un pare cremat, i potser no li puc deixar dit a ningú que jo també vull que em cremin, per no fer por, perquè quan et cremen ja està, desapareixes.

A l’escola algunes professores em diuen que sóc igual que la mare, i la coneixen perquè venia a portar-me tots els dies, però jo no me’n recordo, ni de com era la mare ni de com em portava a l’escola, però n’he vist fotos i penso que sí, que potser una mica ens assemblem, però també penso que les professores m’ho diuen perquè els faig pena, és normal, no tenir mare fa pena, però tenir una mare ficada en una caixa i la caixa en un quadrat ben tapat fa encara més pena, i si ho dibuixo el pare diu que no ho faci, que no sigui antipàtic, i si el meu dibuix és antipàtic, imagina’t com deu ser tenir una mare de veritat així. Ell no ho entén perquè la seva mare és viva, i quan l’hi dic m’aixeca el braç com per clavar-me una bona hòstia, però després s’ho repensa i abaixa el braç i posa la mà normal, no oberta, diu que tenir una dona morta tampoc és fàcil, però una mare és pitjor perquè és qui t’ha dut a la vida, i si se’n va la persona que t’ha dut a la vida, és com si ja no hi fossis, a la vida.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jordi Riera a novembre 03, 2014 | 22:42
    Jordi Riera novembre 03, 2014 | 22:42
    Senzillesa de pensament, senzillesa de sentiment.
  2. Icona del comentari de: Anònim a novembre 04, 2014 | 21:35
    Anònim novembre 04, 2014 | 21:35
    Felicito a l' escriptora per la senzillesa i realisme narratiu. Penso que cal apropar-nos a la lectura i aquest és el camí.
  3. Icona del comentari de: Anònim a novembre 13, 2014 | 21:52
    Anònim novembre 13, 2014 | 21:52
    M'encanta llegir el que escrius. Fàcil de llegir i profund a la vegada. Convida a pensar.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix