Foto: Elvin



Han obert un bar prop de casa meva que és un bar una mica com jo: tímid i fred, d’entrada. Per això hi he entrat. Perquè és divendres a la nit i no tinc res millor a fer ni ningú que em digui anem a tal puesto o quedem-nos a caseta, cari, que plou. Hi sona un dels meus grups preferits, preferidíssims: The National, i penso que deu ser un senyal. Acústic com a mínim, segur. Demano una copa de vi negre. Ella em diu: quin dels tres vols? No en conec cap. Em diu: aquest és de la Terra Alta (i jo, per allò de la proximitat de la terra anava a dir este, este!), però l’he deixat continuar. Aquest altre és biodinàmic, que vol dir que no conté sulfits i vaja, que és d’agricultura ecològica. Ahà, molt bé, i este altre? Aquest altre també és biodinàmic però és d’una cooperativa de dones. Posa’m este, pos.

Mira aquella. Com va pintada. Sembla un ninot. S’ha engreixat. Diuen que el marit se n’ha anat amb una altra. No li queda bé el nou look. No té edat d’anar vestida així. Què fa parlant amb el J.? És una buscona. Merda, que guapa que ha tornat la S. de vacances. Quina ràbia que fa. Ah, la llesta, que tot ho sap. Que estrany, fa dos dies que ha parit i ja torna a estar feta un figurín; segur que s’ha operat. Però que falsa i que pilota, a qui vol enganyar. M’han dit que li va la marxa. I així podríem continuar durant una estona llarga més però ja em fan mal els dits d’escriure-ho. Segur que a totes ens sonen, aquestes frases enverinades que ens hem enviat d’unes a altres més d’una vegada.

L’altre dia anava en un tren de rodalies i al costat tenia dos nois i una noia que no devien haver complit els divuit anys. La noia va dir, parlant d’una companya de classe: “Aquesta tia només és simpàtica quan va borratxa, a classe és rareta de collons. Ara, quan s’emborratxa, deixa-la anar. L’altre dia vaig veure com dos tios la baixaven tota malament de la tarima i se l’enduien, un a cada banda, que jo vaig pensar, mare meva, com acabarà, aquesta, aquesta nit.”

No cal ni dir que em vaig esgarrifar. Que és responsabilitat de totes ajudar-nos. Que, tinguis l’edat que tinguis, sigui simpàtica o “rareta de collons”, la noia en qüestió, sigui una pija o una punky, la coneguis o no la coneguis, has d’evitar com si t’hi anés la vida que a una dona que no té les plenes facultats de decidir en un determinat moment –o les té però ho fan a la força–, se l’enduguin dos nois. Tenen, les dones més grans, l’obligació d’educar les dones més joves en la sororitat –que s’eduquin els homes en la no agressió és evident i dona per a un altre article sencer– i tenim totes el deure de fer pinya. No siguem il·luses, no estem competint entre nosaltres. Que a la teva companya de classe, la rareta, sí, la que no parla, la que potser és massa tímida com per encaixar si no beu alcohol, la gravin amb el mòbil, li facin tocaments que ella no ha permès, la forcin a fer res que no voldria fer si estigués en plenes facultats o no tingués por, la violin, t’ha de fer mal com si t’ho fessin a tu mateixa.

Que el vi més venut d’aquell bar sigui d’una cooperativa de dones t’ha de fer feliç com si la cooperativa també fos teva. Si una altra ha guanyat el premi que voldries haver guanyat tu, no t’ha de fer ràbia l’altra dona, t’ha d’alegrar perquè si l’ha guanyat ella, també l’has guanyat una mica tu. Seria important, molt important, per exemple, que les senyores diputades de tots els partits polítics, quan el president del gobierno digués “no nos metamos en eso” (en temes d’equiparació de salaris entre gèneres), acudissin al congrés dels diputats amb una samarreta que resés “metámonos en eso” dia rere dia rere dia fins que se’n parlés. Sense rentar la samarreta, fins que fes olor de brut amb els mesos i amb els anys, i fent evident la violència i la porqueria dels interessos heteropatriarcals. Incloses les elles del PP, sí, perquè del PP no sé si ho van néixer, però dones, segur que sí. Que posessin la mateixa samarreta a les seves filles. Que les companyes o mullers dels senyors diputats fessin el mateix. Fins que als homes que van en americana i signen lleis els entrés vergonya d’existir.

El feminisme ha de créixer a tots els nivells i en cada gest. La noia a qui s’enduen dos nois borratxa d’una tarima és una desconeguda, és una companya de classe rareta, és la més popular de l’institut i a tu et fa ràbia, és la que et va furtar el nòvio o la teva cap que et puteja, és igual. Aquella noia és la teva millor amiga, és la teva germana petita, és la teva germana gran, és la teva mare, ets tu i és la teva filla.

Qui ens ha estat dient tot aquest temps que hem de competir entre nosaltres ho ha fet força bé. Però s’ha acabat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 30, 2018 | 10:46
    Anònim gener 30, 2018 | 10:46
    M'agrada moltíssim com està escrit l'article, hi ha molt talent, es nota, però per un moment també m'ha fet mal donar per fet que els qui s'emportaven la noia de la tarima havien de ser per força dos homes que anaven a fer-li mal, potser eren amics seus que volien ajudar-la. Potser sóc ingènua, però em nego a pensar que no hi ha opció a ser d'una altra manera. Sé que aquesta és una història que s'escriu amb el nombre de víctimes, el qual és escandalós i com a societat ens deixa ben retratats. Estic absolutament d'acord amb el fet que això és una responsabilitat social i de tots, però no podem assenyalar el col·lectiu masculí en el seu total, per què totes podem fer una gran llista d'homes i dones que sempre ens han respectat.
  2. Icona del comentari de: Anònima a gener 30, 2018 | 16:30
    Anònima gener 30, 2018 | 16:30
    Un artice molt necessari, però tot es pot millorar. No m'agrada que es digui que una dona és dona perquè ha nascut així. El feminisme hauria d'anar més enllà que en l'abolició de les diferències entre el què es considera home i el què es considera dona. Tot i això, és un punt de vista molt necessari i que no veiem suficient.
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 31, 2018 | 17:03
    Anònim gener 31, 2018 | 17:03
    A vegades confonem la sexualitat amb el gènere. No sóm dones perquè hi neixem, sino perquè ens en sentim. Hi ha homes que se senten dones, i també pateixen el masclisme.
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 02, 2018 | 16:38
    Anònim febrer 02, 2018 | 16:38
    Aquest és un tema que a les dones no ens agrada tractar perque ens fa "corresponsables" de la desigualtat entre géneres. Molt més, del que ens podem imaginar. Les actituds masclistes dels homes estan molt mal vistes en canvi, les actituds destructives de les dones es presenten a tots nivells: personals, laborals. familiars. Els homes són els grans beneficiaris però no sempre, són els provocadors de la situació. La submissió de la dona està tant a nivell inconscient que no ens adonem que provoquem nosaltres mateixes aquesta desigualtat. Ho veus fins i tot, en dones que van de feministes. Em dedico a temes tecnològics i és una constant. Són les dones mateixes que ens autoboicotegem. Des de l'economista fins a la recepcionista. És còmic!
  5. Icona del comentari de: Laura Tresserras a febrer 06, 2018 | 12:38
    Laura Tresserras febrer 06, 2018 | 12:38
    Llegeixo el que escrius. M'agrada i és ben cert! La meva filla gran com a dona l.hem educat amb el companyerisme entre dones i el respecte a els bons homes. Sempre hem recomana el que escrius.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix