Guanyar sempre

El que disfressàvem d'amor era jugar a la xarranca

Foto: mkw87


Necessitaves guanyar sempre. I el que disfressàvem d’amor era jugar a la xarranca i que esborressis amb el peu el fils de guix que havia dibuixat amb cura damunt de les rajoles. El que en dèiem amor era una xarxa invisible de teranyina bruta.

Milers de dies i nits a la vora, i ni una ombra de buit a l’altra meitat del llit quan te n’anares. Ni una estela de tendresa entre els dits l’endemà, ni l’altre, ni dues vides més tard.

I d’això en dius guanyar?









*text publicat al blog La vida te vida pròpia.

Comentaris

    Anònim Octubre 25, 2019 12:15 pm
    curt i ben explicat

Nou comentari